Dilluns La Ràpita

Dilluns

La vida continua, sí, però el món no gira rodó. Cito un titular, de VilaWeb, en aquest cas, però tota la premsa en va plena i tots són del mateix estil: “L’ONU adverteix que la crisi climàtica ja té efectes irreversibles”. No serà perquè els que en saben, els científics experts en la matèria, no ens ho hagin dit abans. Fa molt de temps que ens ho estan avisant, però els qui prenen les decisions, els mandataris d’arreu del món, o no se n’adonen, que ja és fotut, o fan l’orni, que encara seria pitjor. Jo penso que és evident que el planeta està desequilibrat, fora de polleguera. Hi ha qui diria que està emprenyat i ens ho fa saber i realment és el que sembla, si parem atenció a la gran quantitat de catàstrofes naturals recents, cada cop més freqüents i més devastadores. I sovint també insòlites, com les onades de calor que han patit països tan boreals com el Canadà.

Aquí, a La Ràpita, aquest matí també ha plogut una estona, però avui, a diferència d’ahir, quan ha parat, he decidit anar a estirar les cames aprofitant l’ambient fresc que ens ha deixat. He baixat sol fins a la platja amb l’excusa de prendre quatre instantànies per a alimentar el meu fons d’Instagram. Quatre fotos diferents, si podia ser i la inspiració ho permetia. Jo no entenc de fotografia, però m’agrada fer fotos. Capturar instants d’aquells que t’encenen la bombeta creativa. Després de tants anys de venir, és inevitable repetir-se i tornar a fer fotografies que ja has fet dels llocs més característics de La Ràpita. Fotos que recorden les postals de quan fèiem servir postals per a saludar la família i els amics quan érem de vacances o de viatge. Paisatges i edificis al dors dels quals els expressàvem els nostres millors desitjos i, sobretot, els dèiem que ens ho estàvem passant més bé que no ens ho passàvem. I encara que sé que és fàcil que la tendència a la postal m’arrossegui, no m’importarà, però intentaré defugir-ne i procuraré aplicar una mirada diferent, més personal, per a canviar una mica.

La platja era buida. Feia goig passejar-s’hi en mig de tota aquella immensitat. El cel i l’aigua, de diferents tons de gris, es confonien en l’horitzó i la badia era la viva imatge de la calma, l’escenari més idoni pel relaxament més absolut. Hi ha poca gent a La Ràpita, per ser que som a l’agost. Res a veure amb altres estius de platges a vessar, terrasses plenes i cambrers corrents d’aquí cap allà suant la gota grossa.

La pandèmia ha fet molt mal, també en llocs com aquest poble mariner. O, precisament perquè és un poble mariner i al mateix temps turístic, aquí ha fet més mal que en altres llocs, encara. Fa pena veure tants establiments com hi ha que tenen les persianes baixades i el rètol de venda o traspàs enganxat. 

Sembla que es confirma que l’escalfament global té a veure amb l’aparició de noves malalties produïdes per patògens desconeguts fins ara. S’està constatant ara, de manera la Covid-19, segons com, també podria contemplar-se com una mena de plaga bíblica, un advertiment que la natura ens fa a causa del nostre comportament irresponsable, com apuntaven els místics a l’inici de l’assot. Hi ha diversos punts de vista i interpretacions de les coses per a tots els gusts, però les conclusions de l’estudi de vuit anys que s’han fet públiques ara apunten a un culpable inequívoc: la humanitat amb la seva actuació desfermada a l’encalç d’un creixement insostenible.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s