M La Ràpita

M

Bon dia, M:

Vaig rebre el teu correu ahir al vespre, just quan arribava a La Ràpita a passar una setmana de vacances.

A La Ràpita va néixer el meu sogre, que ara ja és mort. D’aquí la nostra vinculació amb aquesta vila marinera.

La sogra ja és gran i està xacrosa, i si no ve amb nosaltres, no ve. Per això, des que falta ell, procurem escapar-nos des d’Igualada, on vivim, algun pont, alguns dies de les vacances de l’Anna… perquè ella, la sogra, que no és d’aquí, no perdi del tot el contacte amb una terra que la va acollir durant molts anys.

L’Anna és la meva esposa. Ara ja puc dir-ho amb tota l’extensió del concepte “esposa”, perquè recentíssimament ens hem casat civilment, després de setze anys de convivència. Ella és bastant més jove que jo, que tinc seixanta-set anys i estic jubilat. D’aquí que ella encara treballi i faci vacances.

Va aportar dos fills a la nostra unió. Ara tots dos ja són majors d’edat, però quan va començar la nostra convivència encara eren molt petits.
Per la meva banda, jo també havia estat casat i també tinc dos fills que no volen saber res de mi des que em vaig separar de la seva mare, cosa que no va passar fins que tots dos no van ser majors d’edat.

Ara, després d’aquest telegrama biogràfic, passo a centrar-me en l’escriptura.

Una vegada, una persona que per pura necessitat venia les seves novel·les abordant els vianants al carrer, em va dir que qui escriu és escriptor, amb independència de si ha publicat o no.

M, si escrius ets escriptor i el que fas és literatura. Que sigui més bona o més dolenta és una altra cosa, i que sigui més o menys exitosa és subjectiu i depèn de l’acceptació dels lectors.

Per altra banda, el fet que et consagris exclusivament a escriure no canviarà les coses. Jo també penso que la inspiració ens ha de trobar treballant, però d’això a dedicar-te obsessivament a escriure hi ha un camí que no has de recórrer. No et tanquis, viu la vida, que la vida també és font d’inspiració. No cometis el mateix error altra vegada.
Perdona que hagi sigut tan brusc, però quan dius “quan tot allò que fins llavors ha estat la teva vida desapareix”, o bé estàs expressant una idea romàntica o bé manifestes que has comès l’errada de focalitzar tota la teva energia en una única cosa, de manera que, quan aquesta cosa desapareix, no saps què fer.

Jo no soc psicòleg, però, ja que et confies a mi, et dic el que penso al respecte i espero que no t’ho prenguis malament.

Parlem d’escriptura tant com vulguis. És bo tenir referències, comptar amb l’experiència personal d’algú altre, introduir-te en el món literari que et sigui més proper, relacionar-te amb altres persones que tinguin les mateixes inquietuds que tu, etc. Tot ajuda, però el que jo penso que és més important, a banda de tenir ganes d’escriure, és conèixer les nostres pròpies limitacions per a no proposar-nos reptes que no estiguin al nostre abast, que no ens siguin assolibles. Això seria nefast, perquè és frustrant.

Estic a la teva disposició per a intercanviar impressions entorn de l’experiència d’escriure. Per cert, que jo penso que seure davant d’un teclat requereix tant ser d’una pasta diferent com ser corredor de curses de muntanya, que per a mi no té sentit. És només un exemple dels molts que podria posar. Ahir, sense anar més lluny, havent sopat, vèiem la Zona Zàping a TV3 abans d’anar a dormir. En aquell programa sortia gent que, per a fer el que es veu allà, deu passar moltes hores practicant en solitari, repetitivament, unes habilitats sovint estrafolàries que, a priori, no podia saber si acabaria perfeccionant. Exactament com tu o com jo quan escrivim. Al cap i a la fi, allò que nosaltres fem també representa que és una habilitat, però en el nostre cas, va més enllà, ja que, com a mínim, deixarà constància de com veiem el món i la vida. O una part.

Rep una abraçada del teu amic.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s