Títol per les entrades

Amargor

Avui he anat a esmorzar amb els amics caminadors, per a acomiadar-nos fins passat l’estiu. Hem anat a un bar de Castellolí on jo no havia estat mai. Cal Betes, es diu. Doncs resulta que aquest bar ara el regenta l’Anna, una noia a qui conec de quan jo vivia al Bruc. Allà era mestressa d’un altre bar anomenat com ella.

Malgrat els setze anys transcorreguts des que jo vaig marxar, m’ha reconegut quan anava a prendre nota del que volíem. En aquell moment, jo ja no duia mascareta i li ha sigut més fàcil que a mi conèixer-la a ella. En fi, el fet és que de seguida m’ha etzibat: “Ara has tingut un altre net, no?”, al que jo he hagut de respondre sincerament: “Doncs, francament, no ho sé. Ningú no m’ho ha dit”.

Ha sigut una situació desagradable i immediatament s’ha fet el silenci a la sala. De sobte, deu persones entorn d’una taula no sabien què fer ni què dir. “Ja parlarem, Anna”, he dit jo al cap d’uns segons. “Ho sento”, ha murmurat ella, i ha marxat cap a la cuina amb la comanda. Suposo que s’ha sentit tan violenta com jo, perquè no ha tornat a aparèixer mentre hem sigut allà. La Verònica, filla seva i amiga des de la infància de la Irene, ens ha servit tot l’esmorzar.

Jo, per la meva banda, he intentat que l’incident no afectés el motiu pel qual havia anat a Cal Betes, que no era altra que passar una estona agradable amb els amics. Però és difícil aconseguir que no t’afecti un incident que et recorda que la teva filla no et parla i no vol saber res de tu d’ençà que et vas separar de sa mare i no saps ben bé per què. Però m’he distret i fins i tot he rigut. I he fet plans amb els meus col·legues de cara a la pròxima temporada.

Però ara estic fotut i escriure-ho és terapèutic.

He rellegit el “Quadern d’estiu” des del principi. Penso que he de fer-ho de tant en tant si vull que tingui una certa coherència. He retocat algunes coses, poques. Però m’ha anat bé fer-ho per a refrescar la memòria i per a fer balanç de com avancen els reptes que m’havia proposat. De mica en mica vaig remodelant el blog. Ja espero que d’un moment a l’altre m’arribi imprès l’àlbum del casament. He donat per bo definitivament i he enviat el relat que participarà en el Premi Núvol de Contes 2021. Però encara no sé què escriuré per a presentar als lletraferits distants després de l’estiu.

En un altre ordre de coses, esperava amb il·lusió l’experiència del Tren dels Llacs. Pensava que em podria servir per a fer un relat de viatges, però les coses no sempre surten com voldríem o no sempre són com ens agradaria. La meva vida i els meus viatges no són una excepció. Malgrat tot, penso que també he de saber escriure sobre els fracassos i amb aquesta intenció vaig escriure l’episodi del tren, però no n’estic satisfet. Hi ha alguna cosa que no m’acaba de convèncer i hauré de revisar-ho.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s