Títol per les entrades

Tren dels Llacs

El Tren dels Llacs arribava a Balaguer amb cert retard i el desconcert s’apoderava de la gent que l’esperava. En un dia calorós i assolellat com ahir, tret dels quatre passatgers que caben a la sala d’espera, la resta s’havia hagut d’estar fora, al carrer, a l’empara de l’ombra que projecta l’edifici. L’estació de Balaguer és petita i els seus serveis són tan escassos que no hi ha ni una marquesina que permeti resguardar-se del sol. O de la pluja, quan és el cas. A més, estava desendreçada i els serveis tancats amb pany i forrellat. La pandèmia justifica moltes coses, però trobo que no hi ha cap raó perquè els lavabos de les estacions estiguin tancats si funciona el servei ferroviari.

Havia arribat el moment i l’andana es va omplir de gent. Tothom esperava rebre la informació i les indicacions que no els havien donat a l’estació. Al final, els tres empleats de la companyia que havien descendit a l’andana van fer pujar tothom i, un cop a dalt i amb el tren ja en marxa, van acabar d’acomodar a cadascú al seu compartiment.

El Tren dels Llacs

A mi aquest manca d’organització em va semblar lamentable. També em van semblar inadequades les instal·lacions d’un servei que es ven com a turístic. Certament, Balaguer és parada d’una línia de poc trànsit, però allà s’havia aplegat una cinquantena de persones que esperaven el Tren dels Llacs, i cada una d’elles havia pagat més de 30 euros per un viatge de 89 km des de Lleida fins a la Pobla de Segur i la corresponent tornada. Un preu que considero excessiu amb relació als serveis rebuts, perquè, per a acabar-ho d’adobar i per posar dos exemples, els lavabos del vagó que ens va correspondre, si més no, eren rònecs i no disposaven d’aigua, i allò que anomenen cafeteria és un racó on només serveixen llaunes de refresc en gots de plàstic.

Segons la seva pàgina, hi ha dues versions del Tren dels Llacs. El Panoràmic, de combois moderns amb grans finestrals, aire condicionat i endolls per a dispositius electrònics que funciona dos dies de juliol i dos d’agost. I l’Històric, en servei els caps de setmana entre abril i octubre, de combois compostos per dues locomotores dièsel construïdes a finals dels anys seixanta que arrosseguen vagons de la mateixa època. I, certament, en un empeny encomiable de dotar de la màxima autenticitat l’experiència del viatger, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han mantingut els cotxes tal com eren aleshores. Els vagons no tenen aire condicionat i la sufocació està garantida tot i amb les finestres obertes, talment com era als anys seixanta. Com no serà la cosa que els empleats regalen un ventall a cada passatger per a mitigar els efectes de la calor.

En dues hores, el Tren dels Llacs travessa les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. El traçat de la línia voreja el Segre i la Noguera Pallaresa i ens permet veure quatre embassaments o llacs: Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Sant Antoni. Passa per setanta-cinc ponts i quaranta túnels que sovint dificulten la presa de fotografies. I no obstant això, si ens limitem a badar mirant per la finestra, hom pot copsar plenament la bellesa del paisatge divers a través del qual ens transporta, tranquil a la plana, intimidador i feréstec als congosts.

El tren arriba a la Pobla de Segur a una mala hora. Ahir feia molta calor, però tampoc va ser el pitjor dia dels últims temps. I no obstant això, tinc la impressió que allà fa calor al llarg de tota la canícula. Per això afirmo que 2/4 d’una és una hora intempestiva a l’estiu. Vam anar a l’oficina d’informació per a informar-nos sobre què fer fins a les cinc de la tarda. Allà ens van dir que no creien que tinguéssim problemes per dinar al restaurant on jo preveia dinar. Però, contràriament, quan ens hi vam acostar per a reservar taula per més tard, ens van dir que ja ho tenien tot reservat. Aleshores, per a evitar problemes posteriors, considerant que nosaltres som de dinar d’hora, vam decidir fer-ho ja, al primer lloc que ens semblés prou bé on trobéssim una taula disponible. I així ho vam fer i vam anar a petar a una fàbrica de cervesa i cerveseria on, a més, serveixen menjar. Una carta no gaire extensa, però suficient per a l’Anna i per a mi, que mengem poc.

Hi havia una actuació en directe. Un trio tocava peces de jazz de composició pròpia. La meva opinió al respecte és tan irrellevant com escassos els meus coneixements jazzístics, però trobo que aquells tres nois de la zona toquen força bé. La qüestió és que el seu concert va durar tant com el nostre dinar i que vam estar molt a gust a l’ombra en aquella terrassa a la qual arribaven amb absoluta claredat les notes que els músics generaven a l’interior del local. A més, vam gaudir del servei exquisit d’una noieta, eficient i sense compliments innecessaris. Curiosament, tota l’estona em va recordar a la Ivette, una mestra de reforç que havia tingut el Nil.

En acabat, vam anar a passejar a contracorrent per la vora del Noguera Pallaresa. “És un camí ombrívol”, va dir el noi de l’oficina de turisme. I així i tot, vam acabar a l’aigua, mig despullats refrescant-nos com podíem. No és un camí particularment bonic. No és un passeig turístic ni està ben condicionat pel gaudi dels pobletans, encara que hi vam trobar tres o quatre famílies que havien anat a remullar-se en unes aigües no gens fredes.

De tornada cap al poble ens vàrem perdre una mica. Vam anar a parar a un cul de sac entre horts desendreçats i vam haver de desfer un tros sobre les nostres pròpies petjades. Em penso que no vam seguir ben bé el camí que ens havia dit aquell noi de l’oficina de turisme, perquè vam passar per molts trossos sense ombra, amb horts a banda i banda. Però al final ens en vam sortir i vam arribar de tornada al poble.

A l’ombra de l’església, en la terrassa d’un bar, vam reposar líquids, que falta ens feia. La refrescada del riu ja era cosa oblidada. I jo, al sarró, duia un jersei, per si de cas!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s