Títol per les entrades

Contes

He passat el ribot al blog i he suprimit gairebé totes les entrades anteriors a la Diada de Sant Jordi de 2017, que és quan vaig iniciar la lectura que va inspirar la creació del “Diari d’un aprenent”. Espero que Vila-Matas sàpiga perdonar l’atreviment que suposa emular al protagonista de “Mac y su contratiempo”.

Vull revisar totes les entrades, sobretot les més antigues. Seguint els consells del meu amic Xavi, a més de passar-les pel corrector, les vull endreçar posant-hi etiquetes i un resum a les que no n’hi tenen. També m’estic plantejant suprimir les fotografies. Seleccionar-les requereix el seu temps i, en general, no aporten gaire als texts. Després de tot, “El Mussol d’Aqualata” no és un blog gràfic, sinó que pretenc que sigui literari. La feina que em resta és molta, encara. I tan lenta i feixuga que cal prendre-se-la amb calma. No puc dir que li tingui posat el peu al coll, però tinc ben encarat un dels propòsits que em feia a principis de mes.

Ahir a última hora, l’Aïna va compartir des de Londres la convocatòria del “Premi Núvol de Contes” amb la resta de lletraferits distants. Hi ha temps fins al 16 de juliol per a presentar treballs d’una extensió màxima de 3.600 caràcters amb espais inclosos. L’Aïna diu que es presentarà, que ja ho va fer l’any passat i que li va fer molta il·lusió passar la primera garbellada i que li publiquessin. El seu conte no va superar la segona tria, però no es pot guanyar sense participar. Suposo que guanyar ha de ser fantàstic. Ho suposo només perquè no he guanyat mai ni jugant al parxís, però és evident que participar no només és important —com s’acostuma a dir—, sinó que és necessari per a tenir-ne opcions. De manera que, sense pretendre guanyar, vaig decidir revisar i polir algun relat dels que ja tinc escrits per a presentar-lo. Qui sap? Em sembla que l’Òscar també s’animarà. Tampatantam! L’emoció està servida!

Aquests dies està fent una calor tan intensa que les autoritats han decretat diversos graus d’alerta per altes temperatures a les comarques del principat. No són encara les temperatures més altes que hem patit els estius dels últims anys, però ja comencem a tenir experiència en les conseqüències que aquesta situació provoca en la salut de la població i s’emeten comunicats amb recomanacions —algunes de moltes de molt elementals— per a evitar cops de calor. Proposant hidratar-se sovint i evitar exposar-se a la insolació en les hores de més calor, es mira de protegir als infants i la gent gran, sobretot. Ara ja sóc gran, però ja fa anys que en aquesta època de l’any només surto de casa a la fresca del matí o d’última hora de la tarda, i encara si és necessari.

Sempre m’ha aclaparat la calor, des que era jove i sortia d’excursió amb la meva colla. Arribava a casa amb mal de cap per la insolació tot i les precaucions que prenia. Però, deixant de banda la meva debilitat davant l’astre rei, que és un aspecte individual, des d’un punt de vista col·lectiu, al llarg dels anys transcorreguts des d’aleshores, tots hem vist com es degradava el planeta a causa d’un creixement desmesurat, d’un desenvolupament insostenible. Ras i curt, estem omplint de merda casa nostra i, en fer-ho, l’estem convertint en inhabitable. Però és que, a més, amb el nostre comportament irracional, hem alterat de tal manera l’atmosfera que som ja pròxims al punt de no retorn. L’onada de calor que estan patint algunes zones de la Terra on no són habituals tan altes temperatures ja ha ocasionat més de cinc-centes morts. A casa nostra ja es pot quantificar la pujada del nivell del mar i es pronostica la desaparició de zones tan vitals i emblemàtiques com els deltes del Llobregat i de l’Ebre. La catàstrofe està servida.

Ahir, llegint el reportatge que publicava VilaWeb al respecte, pensava que ja no és vàlid allò que dèiem abans: “Nosaltres ja no ho veurem, però els nostres néts…”

3 respostes a “Contes

  1. Hi ha una dita que diu: “el planeta no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills” Al pas que anem no sé què els hi deixarem, des de la revolució industrial (un nanosegon de la vida de la terra) ens ho hem carregat tot, no tenim perdó i ens diuen racionals.

    Sort amb la categorització

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s