Títol per les entrades

Una història entranyable i trista

“Sensini” és el títol del relat que obre el volum de contes “Llamadas telefónicas”, de Roberto Bolaño. Luis Antonio Sensini és el nom del personatge principal, inspirat, sembla ser, en Antonio Di Benedetto, escriptor argentí que estava exiliat a Madrid quan Bolaño vivia a Girona. És un conte amb elements autobiogràfics molt evidents.

Arturo Belano —pseudònim de Bolaño— ens explica la relació epistolar que inicia amb Sensini arran de la coincidència de tots dos en un concurs de relats breus. El primer admira al segon, que ja és un autor veterà i relativament reconegut, i s’estranya que participi en concursos de províncies com ell, que és novell i ho fa perquè intenta donar-se a conèixer.

A partir d’aquesta correspondència Bolaño/Belano ens mostra la fal·làcia de molts concursos literaris que s’atorguen sense que el jurat hagi llegit a fons les obres candidates o sense que ni tan sols les hagi llegit. I per altra banda ens desvela que la literatura de concursos esdevé una activitat de supervivència per a molts escriptors, una feina com qualsevol altra per a guanyar-se les garrofes. A Xile en diuen “ganarse los porotos”, que són mongetes. Belano en el conte és xilè, com ho era Bolaño en la realitat.

La correspondència creuada entre tots dos exiliats també traspua l’enyor del país abandonat, i en el cas de l’autor argentí, la tristesa per l’absència de notícies del fill periodista perdut a les entranyes d’un convuls Con Sud. L’aforisme periodístic anglosaxó “no news, good news” no sempre és cert, com en aquest cas, donat que en la manca persistent de notícies del fill s’ensuma cada dia més la flaire de la mort, que finalment es confirmarà com a preàmbul de la mort del pare, incapaç de superar-la.

I la mort del pare, al seu torn, provocarà un gran buit que solcarà les vides de la filla, jove i carregada d’il·lusions per a afrontar la vida, i del jove admirador i escriptor novell. Belano, disposat a seguir la petjada del mestre pel mateix camí de frustració i de penúries que sempre són previs el reconeixement si arriba, també és fill de Sensini, en certa manera, encara que no s’hagin vist mai.

Una narració recuperada del pou de la memòria arran del curs d’escriptura. El professor ens havia recomanat de veure el documental “Bolaño, el último maldito” i el vaig veure. Em va agradar saber detalls de la curta vida de Bolaño i li ho vaig dir al mateix temps que li explicava que intentava recuperar el volum de “Cuentos” —que aplega tres reculls: “Llamadas telefónicas”, “Putas asesinas” i “El gaucho insufrible”— que havia estat a la meva escassa biblioteca i que no hi era quan el vaig anar a buscar i que les meves sospites requeien en un lector empedreït que tenim infiltrat a casa. Sebastià Bennasar, el professor, va respondre el meu correu tot dient que “Sensini” era un relat molt bonic. Jo, que de sempre he tingut dificultats a recordar per gaire temps l’argument dels llibres que llegeixo o les pel·lícules que veig, no he recordat aquest títol entre tants com hi ha en el llibre fins que l’he recuperat. Ara sí, el llibre torna a ser a casa i he pogut comprovar que “Sensini”, com em pensava, és el primer conte de tots, el que més m’havia agradat en el seu moment, quan els vaig llegir per primer cop.

Una història entranyable i trista.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s