Títol per les entrades

Declaració d’un pare

Va ser un accident, senyor comissari, jo no volia fer-li cap mal. Com? Sí, és clar que li diré què va passar. Miri, el nostre fill ja dormia a la seva habitació, al pis de dalt. Nosaltres discutíem a la sala d’estar…

Que per què discutíem? Ara anava a explicar-li. La meva dona s’havia passat el dia retraient-me el que feia. Veurà, al matí havíem decidit passejar pel barri perquè feia un dia de molt de sol, molt bonic, que convidava a sortir de casa i vam anar a esmorzar a les Balmoral; ho fem sovint, allà som habituals. Després la meva dona va voler mirar l’aparador de Pertegaz i altres per l’estil que hi ha a la Diagonal i a mi no em va importar. Per arribar al Parc del Turó, podíem seguir aquell camí perfectament, però ella s’embadalia a cada pas mirant aquella roba tan “chic”, que deia ella, i el nen i jo ens avorríem. Li vaig dir que s’afanyés una mica que si no, no arribaríem mai als jardinets. Vaig comprar La Vanguardia en un quiosc i finalment vam seure tots dos en un banc del parc. Jo llegia el diari mentre ella vigilava el nostre fill, que corria jugant amb altres nens entres les bardisses del parc. De tant en tant saludava altres mares conegudes brandant el cap suaument i somrient amb elegància. I així, tranquils i en silenci, cadascú amb el cap en les seves coses, vam estar fins que es va fer l’hora del dinar. Va ser aleshores que van començar els retrets, en el camí de tornar cap a casa.

La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig. Feia setmanes que tenia la dèria que l’enganyava amb una altra dona. De res no servia que jo ho negués en rodó, ella sempre estava nyic-i-nyac. I, diumenge, tornant cap a casa, com deia, hi va tornar amb la mateixa cantarella, i em llençava indirectes per provocar-me, però sense anar més enllà de les insinuacions per por que el nen entengués a què es referia, suposo.

La discussió i els retrets que es van repetir a l’hora de dinar. I fins va arribar a insultar-me, però es va penedir immediatament d’haver-ho fet davant del fill i tot seguit li va fer un petó i em va demanar disculpes.

A la tarda van venir la seva germana i el marit i el seu fill. Els nens van anar a jugar al jardí mentre els adults xerràvem a la sala d’estar. Al cap d’una bona estona, els cosins es devien barallar per alguna ximpleria i se sentien crits i plors des de dintre. Jo no hi vaig donar gens d’importància, ni em vaig moure de la butaca, però ells sí que hi van anar, esverats. Jo pensava que eren coses de canalla i em vaig posar a fullejar de nou el diari mentre continuava fumant el puro que m’havia portat el meu cunyat. Efectivament no era res de greu, coses de canalla, com ja he dit, però en tornar, la dona, veient-me assegut tan tranquil a la butaca, fora de si em va etzibar davant de tothom: “els nens són al jardí matant-se, i tu aquí tan tranquil, repapat!”

Els meus cunyats van marxar de seguida i jo vaig engegar la televisió. Volia veure el partit de futbol, però la dona volia que canviés de canal perquè a la segona cadena passaven una pel·lícula. M’hi vaig negar i ella va sortir de la sala fent morros.

En acabar el partit vam sopar i després vam mirar una pel·lícula de dibuixos animats pel nen. I les notícies. I quan començaven a fer “Con faldas y a lo loco”, que surt la Marilyn Monroe tota exuberant i una mica espitregada, vam enviar el nen a dormir.

Aquí va començar de nou la discussió, ara centrada exclusivament en la meva suposada infidelitat. I hi va haver retrets i insults altre cop. Sense el nen al davant se la veia desinhibida i audaç, valenta. Semblava una altra dona, no la dona submisa a què jo estava avesat. Per dir-li, senyor comissari, que fins i tot va gosar dir-me el nom de la meva amant. Ella sabia qui era, deia que m’havia fet seguir per un detectiu privat i que sabia del cert que jo li era infidel i em demanava explicacions. I ho feia amb tanta convicció i estava tan fora de si, i jo estava tan nerviós i tan atordit per la seva revelació que ja no vaig tenir esma de negar més l’evidència i li vaig confessar obertament que sí, que estava enamorat d’aquella dona sobre la qual ella vessava tota la seva bilis.

Va romandre com petrificada un instant i després, amb una energia descomunal, impensable en ella, tan fràgil, tan poca cosa, es va abraonar sobre mi i em va deixar anar una plantofada que em va desconcertar i estabornir una mica, però no prou per a no esquivar la segona envestida. Em vaig retirar a temps i ella va caure, desequilibrada per la violència de la seva pròpia embranzida, amb tan mala fortuna que es va colpejar el cap amb el cantell de la taula. El cop va ser tan fort que va desplaçar la taula un bon tros del seu lloc, i no és una taula de nyigui-nyogui, senyor comissari. I va fer caure el centre de cristall de Bohèmia que hi havia a sobre amb unes flors. I el centre es va esmicolar en mil bocins en tocar el terra i, en acabat, ella jeia morta als meus peus i el terra era tot ple de sang i de bocins de vidre i de flors.

Que per què no vaig cridar a la policia? Que per què vaig netejar i endreçar tot? Que per què vaig enterrar el seu cos al jardí?

Francament, senyor comissari, allò pintava molt malament. Semblava molt el que no era i em vaig espantar i vaig decidir fer desaparèixer el seu cos i fer veure que havia marxat de casa, que ens havia abandonat, vull dir. I vaig cavar una fossa al costat de l’olivera del jardí i la vaig enterrar allà. En mala hora, ara ho veig, perquè jo no comptava que hi hagués un veí insomne al bloc de pisos del davant que, en aquella hora tan avançada de la nit, estigués fent un cigarro al seu balcó veient tota la meva maniobra.

Ricard Aldea: Els contes del mussol que mai s’han publicat

Per a entendre més bé l’exercici, cal llegir l’entrada anterior: Redacció.

2 respostes a “Declaració d’un pare

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s