Títol per les entrades

Els porquets i el llop

Els porquets del conte no eren tres sinó quatre, perquè de la germana gran mai se’n parla. Era una porqueta malcarada i despòtica que els va fer fora de la casa familiar quan va morir la mare. Deia que ella l’havia cuidat i se l’havia estimat molt més que tots tres plegats i que per això li corresponia la propietat.

Val a dir que aquella casa era l’únic patrimoni de la família, tret dels pocs estalvis que hi havia en el banc des que encara vivia el pare. I aquests diners —encara com!— són els que es van repartir a parts iguals entre tots quatre. Els nois sabien que el tracte no era just, però van consentir-hi a canvi d’estalviar-se les ires de l’avariciosa germana.

Un cop repartida l’herència, els tres porquets van sortir de cal notari amb la seva bossa de diners a la mà i van decidir d’anar-se’n a viure a un altre bosc, ben lluny de la porqueta i el seu mal caràcter. I quan en van trobar un que els va agradar, van decidir que cadascú viuria a casa seva, al seu aire i amb el seu estil de vida.

El més gran de tots tres era poc manyós, però estava avesat a viure a l’aire lliure i amb poques comoditats, així que va decidir que es compraria unes botes de muntanya, una motxilla i una tenda de campanya que plantaria sota una gran alzina que l’havia fascinat.

Al mitjà li agradava llegir i escriure i va considerar que aquella era l’ocasió perfecta per aïllar-se del món i dedicar-se de ple a les seves aficions. Era més destre que el seu germà gran i, seguint les instruccions d’un manual, va ser capaç de muntar-se una cabanya a la vora d’un clar del bosc, orientada al sud perquè hi entrés molta claror.

El porquet més petit era de llarg el més traçut de tots tres i va encarregar maons i ciment i fustes i vidres per a fer-se una casa prop dels seus germans, però a la vora del riu perquè era aficionat a la pesca, la meditació i la filosofia.

Com era previsible, el porquet més gran va acabar d’instal·lar-se de seguida. Es va calçar les botes, es va penjar la motxilla i va dir als seus germans que marxava a explorar tot el bosc i les muntanyes que l’envolten, i que esperava que a la tornada ells ja haguessin acabat de construir les seves cases.

El germà del mig va tardar una mica més a encadellar totes les fustes, però tan aviat com va completar la teulada, va hissar una bandera de quatre barres i una estrella i es va posar a escriure sobre la satisfacció que li produïa haver-se fet casa seva.

Per últim, mentre el gran era fora i el mitjà escrivia, el petit treballava. Es llevava amb les primeres clarors del dia i no deixava la feina fins que el sol es perdia a l’horitzó per ponent. I mentrestant observava els moviments del bosc. Així, entre els pollancres de vora el riu o les alzines que envoltaven la casa, veia conills i esquirols i garses i corbs i, de vegades, fins i tot puputs presumides. Però també hi havia l’ombra d’algun animal molt més gros que no es deixava veure obertament. “Deu ser el llop que tothom diu que és tan dolent”, pensava. Però com ell no era donat a creure el que no veia i com sigui que aquella bèstia mai no se li havia acostat ni s’havia mostrat esquerpa, va creure que si era un llop era molt tímid.

I no obstant això, va afanyar-se tant com va poder a acabar-se la casa. Per a estar fora de perill si mai el llop es mostrava ferotge, però sobretot perquè els homes dels temps de la televisió anunciaven l’arribada d’una tempesta molt grossa, de molta pluja i fortes ventades que ocasionaria grans danys. I li va anar pels pèls, perquè quan acabava la casa, feia vent i plovia. De primer, semblava una tempesta més, però després era com la fi del món.

El germà gran va arribar a la seva alzina just a temps de veure com el llop intentava entrar a la tenda buida i va pensar que l’animal el buscava per menjar-se’l. Va córrer espantat a casa del germà mitjà, que era a qui tenia més a prop, i hi va entrar, però a aquelles hores la ventada ja era tan forta i la pluja tan intensa que les fustes trontollaven. Tots dos germans miraven el panorama per la finestra. Plovia a bots i barrals i feia un vent de mil dimonis, i tot i això el llop s’acostava a la cabanya lluitant contra els elements i arrossegant amb penes i treballs un tros de lona enredat entre les potes. Era evident que el temporal havia esquinçat la tenda.

El llop feia un posat trist a la porta de la casa. Feia un udol llastimós que es fonia amb l’estrèpit de llamps i trons. Lluny de calmar-se, la tempesta refermava i, com es temien, la cabanya va cedir a la força terrible del vent i es va desmuntar. Exposats a les inclemències, van córrer cap al riu, a casa del germà petit. I mentre corrien miraven enrere temorosos del llop que els seguia a distància, però no els atacava.

El porquet més petit els esperava amb la porta oberta. Dins d’aquella casa fantàstica de maons i teules, es van sentir segurs, a resguard de la tempesta mentre el seu germà guaitava el llop per una escletxa de la porta que havia deixat oberta. I bocabadats van veure com el llop, mansament, se li acostava i, acotant el cap, li fregava el coll contra les potes del davant en senyal d’agraïment.

Les coses no sempre són el que semblen, amics meus. Aquell llop no era dolent com es deia, sinó que se sentia sol i buscava una companyia que ningú li donava. Només el porquet petit, a còpia de veure’l vagarejar mansament pel bosc, havia entès què li passava. I li va oferir amistat acollint-lo a casa seva en mig d’aquell cataclisme. No cal que us digui que els porquets i el llop es van fer amics inseparables. La seva amistat va desfer el malentès i tots els animals del bosc van perdre la por que havien tingut al llop.

Vet aquí un gos, vet aquí gat, aquest conte s’ha acabat.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s