Títol per les entrades

Dones

Sembla que tinc la pressió de nou sota control, o almenys així ho interpreto del registre que porto. Me la prenc cada parell de dies i els últims mesuraments tornen a ser normals. Tampoc no he tornat a tenir mareigs.

El curs d’escriptura avança i ja hem traspassat l’equador. Estic content perquè el professor em comenta que ho estic fent bé. Gasivament, val a dir-ho. És un dels aspectes del curs que no m’acaben de fer el pes, l’escassa relació que hi ha entre professor i alumnes, i sempre per escrit. Amb la resta de participants del curs, pel que sé dues noies i un altre noi, no n’hi ha hagut cap, de relació, tret de la salutació i presentació inicials.

Em sembla que avui li recordaré al Sebastià el seu propòsit, manifestat a l’inici del curs, de fer un parell de videoconferències. Per animar una mica aquesta cosa tan desmaiada que està resultant tot plegat. M’agradarà posar cares als noms dels col·legues i intercanviar opinions i punts de vista i també treballs. La cara del Sebastià ja la conec per les fotos que he trobat a Internet, ja que ell no deixa de ser medianament mediàtic, donada la seva condició de periodista i escriptor. I ara, la seva obra també la conec, ni que sigui una mica, perquè abans de començar el curs vaig llegir el seu “Hotel Metropole”, de 2018. Però d’això em sembla que ja n’he parlat aquí.

Vinc de fer el cafè amb un amic. Probablement ha sigut un dels cafès més llargs de la meva vida, perquè hem parlat llargament de famílies i de coses que no ens agrada com són. I l’he envejat perquè encara cuida de sa mare gairebé nonagenària i manté unida la seva família. I jo m’he posat una mica trist, sentint-lo, perquè inevitablement he rememorat episodis durs de la meva vida, moments d’aquells que el pas del temps suavitza, però no arriba mai a esborrar.

Avui és el Dia Internacional de la Dona. No hi crec gens en aquestes celebracions que a còpia de repeticions anuals acaben perdent el sentit. Estan bé com a recordatori que hi ha greuges que cal pal·liar, però penso que si la simple designació d’una data concreta per a reivindicar els drets de les dones servís realment d’alguna cosa, hauríem d’estar avançant en aquest terreny amb un pas molt més ferm que el que portem.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s