“Telegramista”

Amb els deures no me’n vaig sortir del tot. Vaig aconseguir encabir en dues pàgines tot el que em pensava que em demanava reduint la sinopsi, però tot i això al professor li ha semblat que faltava alguna cosa i que el resum era excessivament llarg. ¡Sort que em considero bo a l’hora de fer resums, un bon “telegramista” que diríem si tal cosa existís!

Tinc una anècdota al respecte que he explicat algunes vegades als meus amics i no estic segur d’haver transcrit al meu diari d’aprenent. En certa ocasió, érem a la piscina del poble on vivia amb qui era la meva esposa i altres matrimonis amics. Una d’aquestes parelles anava amb la filla adolescent i l’Alba —així es diu, espero—, en un moment determinat després d’una bona estona observant com xerraven els adults, va deixar anar: “Fa molta gràcia; ella —es referia a la meva dona— ho explica amb pèls i senyals. Ell després en fa un telegrama”.

En fi, el fet que volia destacar és la meva tendència al resum, que va més enllà del meu gust per l’escriptura i que em porta a prescindir de tot allò que és accessori en qualsevol situació. Així que podria considerar com a negativa l’opinió del meu professor sobre la meva sinopsi si no fos perquè, com ell mateix diu, es nota que tinc tot el relat ficat al cap i algun dia em posaré a treballar-hi .

En general, estic content del meu rendiment i dedicació. No m’és fàcil, no ens confonguem. Hi poso esforç i temps, que no sóc un geni, jo. Però acabo satisfet amb el resultat, que és important. Aquesta setmana ho he tingut més fàcil, en aparença. Havia d’escriure una pàgina sobre la persona que més m’estimo i ho vaig fer d’una tirada. Però he revisat i retocat i reescrit aquell primer esborrany mil vegades per a donar-li el vistiplau definitiu ara fa una estona, abans de trametre’l.

També he estat preocupat aquests dies. I he pensat molt en el meu pare que era hipertens com jo i va morir dies després de dos esvaniments gairebé consecutius i un disgust que l’havia alterat molt. I és que aquesta última setmana jo he tingut dos mareigs d’aquells que t’aixafen contra el terra. I també una discussió que m’ha deixat abatut i melancòlic i amb el cap tèrbol a estones. Naturalment, he començat a controlar-me la pressió i la tinc una mica alta. No disparada, però sí més alta de com la tenia normalment els últims anys gràcies a la medicació i a la vida tranquil·la que porto.

Han passat més de cinquanta anys des de la mort del pare i tanmateix han estat aquestes similituds les han fet que me’n recordi i que comprovi com m’assemblo a ell, tan visceral i vehement, sempre disposat a portar les seves conviccions fins a les últimes conseqüències.

Una resposta a ““Telegramista”

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s