Títol per les entrades

Deures

Estic capficat amb els deures. He de fer la planificació d’una novel·la breu de 10 capítols basada en una notícia del diari que ens n’inspiri l’argument. He obtingut el permís del professor per a basar-me en una anècdota real que em van explicar el mateix dia que m’arribava el material d’aquesta quarta sessió del curs d’escriptura, que tracta la planificació del relat.

Va ser una reacció automàtica. Tan bon punt com l’Anna m’acabava d’explicar el que li havia passat a la seva amiga li vaig dir que d’allò en faria un relat algun dia. I, automàticament també, vaig pensar que podria aprofitar l’avinentesa i fer la seva planificació com a deures i, de passada, obtenir l’opinió del professional que me’ls demanava.

I embrancat en això estic, perquè em demana que ho faci en un màxim de dues pàgines i la sinopsi que he fet ja me les ocupa, gairebé. I encara he d’encabir la justificació de per què he escollit aquest tema, explicar quin tema vull desenvolupar, una mena de línia temporal i detallar una mica el que hi aniria en cada capítol. Mare meva! Com ho faré?

L’anècdota és divertida, per a qui l’escolta, però no gens per la protagonista que ho devia passar molt malament. A mi em va inspirar la història d’una persona desbordada per les circumstàncies que l’envolten i que condicionen molt la seva vida en aquell moment. Una persona al caire de l’esgotament físic i també mental, exhauriments que li provoquen una confusió que pot tenir conseqüències funestes quant a l’assoliment del repte en el qual està embarcada. El moment que pren consciència de la confusió i s’adona de les conseqüències que pot tenir, és molt dramàtic i la impotència i la ràbia la desesperen fins al plor descontrolat i compulsiu.

I no obstant tot plegat, una intervenció desinteressada capgira la situació i aconsegueix retornar-li l’esperança.

A còpia d’esplaiar-se explicant les personalitats, les relacions i les històries que s’han teixit entre els personatges en els aspectes necessaris perquè el lector comprengui per què la protagonista principal ha arribat al punt en què es desencadena l’anècdota, jo penso que hom pot confegir una petita novel·la sobre la recuperació de l’esperança sense més pretensió que la de distreure al lector, amb llenguatge planer i cert sentit de l’humor.

I que podria tenir deu parts o capítols ben diferenciats, com vol el professor.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s