Eleccions a la vista

La Tossa de Montbui

No esperava el nou ordinador fins al dia del meu aniversari, però aquesta última setmana tot s’ha accelerat i ja el tinc a casa. De fet ja fa un parell de dies que treballo amb ell, després d’haver dedicat unes quantes hores a configurar-lo, a transvasar-li les dades del vell, i instal·lar-li les aplicacions amb què sempre he treballat i hi estic acostumat. També cal comptar que he necessitat una adaptació al nou sistema operatiu, desconegut fins ara per mi, ja que la nova andròmina és un Mac tot en un que funciona diferent dels ordinadors basats en Windows.

Un repte del qual crec haver sortit prou ben parat, considerant que, no obstant la novetat, ja he sigut capaç de realitzat a plena satisfacció meva estètica i de contingut els exercicis del segon tema del curs d’escriptura. Ara cal saber què en pensarà el professor.

En la darrera classe de francès, he conegut una mica Bordeus, la ciutat nadiua de la Judit, la meva professora. M’he quedat sol amb ella. La meva companya fins ara, la Carme, ha dimitit i estem orientant les classes cap als aspectes més pràctics per a un turista ocasional, que és el que seré jo a França quan la pandèmia ho permeti. Bordeus sembla una ciutat molt interessant, urbanísticament molt cuidada.

Però tampoc no he oblidat els aspectes físics de la meva persona i, com cada setmana d’un temps ençà, he fet dues sortides matinals amb els meus companys caminadors. Dimarts vam pujar a la Tossa, un dels diversos miradors que s’aboquen sobre la Conca d’Òdena amb unes vistes magnífiques sobre Igualada i Santa Margarida de Montbui, terme al qual pertany. Feia un dia clar i lluminós i vaig poder fer algunes captures de les quals em sento orgullós. Una excursió exigent per la duresa que té l’ascens per mi, sobretot en l’últim quilòmetre.

Dijous encara vàrem salvar més desnivell. Hi vam anar al Santuari de la Mare de Déu de Collbàs, al Coll de la Llentia ¾dit així, sembla, perquè en el seu entorn hi ha moltíssimes pedretes que són talment com llenties¾ i al Turó de l’Aromir, carenejant per la serra de Collbàs, d’aquí el desnivell acumulat més gran. 450 m, al final, i més de 12 km.

Amb el confinament municipal ens les hem empescat per a traçar rutes per camins del nostre entorn més proper, per camins, alguns, desconeguts i hem fet descobertes sorprenents. A més, animats pel fet que a penes no perdem temps en el desplaçament, cada dia caminem distàncies més grans, amb limitacions, és clar, perquè sempre som de tornada a casa a l’hora de dinar. Demà tornem a sortir. I dijous també sortirem. Ja tenim programades totes dues excursions.

Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.

Mentrestant, escric en el meu diari d’un aprenent per a no perdre la pràctica. Els cursos d’escriptura ho aconsellen: escriure, escriure, escriure…

2 respostes a “Eleccions a la vista

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s