De bruixes i suïcidis

Per inspirar-me, estic llegint “Suicidios ejemplares”, un recull de relats entorn d’una decisió que és tant personal com respectable i difícil de prendre. El suïcida, per a ser-ho, ha d’haver assolit un nivell de desesperança que és inimaginable per a un no suïcida i, al damunt d’això, s’ha de veure en la desagradable tessitura de decidir de quina manera es llevarà la vida d’entre les moltes que hi ha.

I, no obstant això, els protagonistes dels relats de Vila-Matas només flirtegen amb el suïcidi, potser fins i tot arriben a planificar-ho meticulosament, però en cap cas el duen a terme, perquè tots ells, lluny de deixar-se vèncer per la desesperança que els ha acompanyat a un carreró sense sortida, únicament estan posseïts per la voluntat d’acabar amb la vida que viuen per a iniciar una de diferent.

Així que, per inspirar-me per a obeir la màxima que diu “any nou, vida nova”, estic llegint “Suicidios ejemplares”, per a suïcidar-me, però no literalment sinó literàriament, per a fer com els personatges d’aquells relats i començar una vida diferent, una literatura diferent. I, per a ser conseqüent amb el meu suïcidi literari, avui mateix m’he inscrit a un Curs (virtual) d’Escriptura Creativa impartit per Sebastià Bennassar, per tal de desencallar-me i desfermar la imaginació a còpia d’exercicis. És clar que aprendré conceptes teòrics i recursos pràctics, però sobretot busco un incentiu, una obligació que em forci a espavilar, a ser capaç com penso que ho sóc de desenvolupar històries i explicar-les de manera entretinguda i entenedora. Vull sortir de la zona de confort on em trobo i al mateix temps satisfer als qui m’animen a continuar, escrivint de manera diferent a com ho faig ara.

He de confessar que no he llegit res del que ha escrit el professor que tindré a partir de dilluns vinent, i anuncio solemnement que aviat posaré remei a aquesta mancança, perquè considero que és un luxe tenir com a mentor una persona tan brillant i prolífica que a quaranta-cinc anys ja ha escrit una trentena de llibres, de tots els gèneres excepte teatre, i que condueix tres clubs de lectura, imparteix cursos d’escriptura, dirigeix la revista Bearn i dues col·leccions de novel·la negra a Pagès Editors i editorial Milenio. També escriu habitualment al diari Vilaweb i fa articles d’opinió al diari Última Hora. A mi em resulta aclaparador i il·lusionant a parts iguals.

Així que aviat espero tenir ben lubricades les avui rovellades neurones i ser capaç de construir relats a partir de coses com la que va passar ahir, quan tres bruixes es van trobar a casa d’una d’elles. Les bruixes, com és sabut per tothom, són dones que tenen algunes capacitats que altres dones no tenen. La de volar assegudes sobre el pal d’una escombra és un mite, una mentida que algú va inventar un dia per tal de desprestigiar-les. No són d’aquesta mena les seves habilitats. I, per descomptat, les bruixes no tenen berrugues amb pèls al nas, ni van vestides amb pedaços de robes fosques que els donen l’aspecte tenebrós que veiem retratat als contes infantils. No, les bruixes són dones d’aparença corrent, i tan normals que, malgrat els seus poders extraordinaris, en temps de pandèmies com la que ens ha tocat viure, duen màscara protectora i observen els consells d’aïllament social que emeten les autoritats sanitàries. I és per aquesta pandèmia que feia molt de temps que les nostres tres bruixes no es veien.

Tant de temps feia que, recentment, amb l’excusa que ha sigut Nadal i el Tió ha cagat com cal també per elles, han decidit deixar-se anar i concertar un aquelarre en el qual han intercanviat els seus regals. I han fet conjurs i han elaborat un beuratge que els ha deixat anar la llengua i les ha desinhibit de tal manera que han xerrat pels descosits i han rigut el que no està escrit. Hores, ha durat el conciliàbul i elles, que són humanes encara que siguin bruixes, s’ho han passat d’allò més bé.

Però jo, que conec el seu secret i l’abast del seu poder, aquesta nit no he dormit bé perquè no he deixat de sentir els seus riures transformats, per caprici dels somnis, en riallades de bruixes perverses de conte infantil.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s