Títol per les entrades

El vocal i el cafè

Avui és el dia de la Puríssima, dimarts festiu final d’un pont en temps de pandèmia, i ara tot just, quan ja són les deu del matí tocades, el senyor Poblet acaba de seure davant el seu escriptori tot i que s’ha llevat a les set. Ha estat feinejant per la casa i arreglant-se la barba i els cabells, que són pocs però mal avinguts, abans de dutxar-se, vestir-se i esmorzar.

Entre altres coses, ha recollit la bugada que va fer ahir només arribar de l’excursió del Petit comitè de dijous, i endreçat cada cosa al seu lloc. El Petit comitè de dijous va canviar per un cop el costum habitual de sortir dijous que li dóna nom i va sortir dilluns perquè d’aquest comitè també en forma part l’Isidre, que és el seu únic integrant productiu i, per tant, no pot gaudir de les sortides setmanals. Ara, a més, com que els caps de setmana la població ha de romandre reclosa dins el perímetre del seu municipi de residència, l’home està desesperat perquè, quan té festa a la feina, només pot caminar camins que se sap de memòria de tant fer-los, i es deleix quan veu les fotografies que els comissionats alliberats d’obligacions laborals publiquen en el xat que els manté en contacte a tots, fotografies que, deixant de banda la qualitat, que sempre és subjectiva, mostren paratges de bellesa incomparable allunyats de casa seva una hora o hora i mitja.

Així, últimament, l’Isidre ha vessat llàgrimes de desesperació veient fotografies de les fagedes de la Grevolosa i la d’en Jordà, per a citar dos exemples d’aquesta mateixa tardor. I, aprofitant que la seva empresa feia pont i que el Govern no s’ha atrevit a restringir la mobilitat dels catalans atorgant la consideració de cap de setmana (llarg) a tots els quatre dies, el vocal principal del Petit comitè de dijous —altrament dit Ramon— ha organitzat una excursió per a llepar-se els dits per les singulars terres de l’entorn de Tavèrnoles, que formen part de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Per raons de proximitat dels respectius domicilis, la logística vol que el senyor Poblet viatgi sempre en el mateix cotxe que el vocal Ramon. Per les confidències a les quals són propicis els espais reduïts i tancats i les estones compartides, el senyor Poblet sap que el Ramon gaudeix molt les caminades, perquè li agrada tant caminar que fa molts anys que camina infatigablement, tant que si ho fes en línia recta vés a saber on seria. Però el senyor Poblet també sap que el vocal Ramon és persona entregada als altres a qui agrada compartir amb els seus amics tot allò que ell aprecia, i que gaudeix dels preparatius, la planificació, la logística previs tant o més que de la mateixa caminada, perquè li agradaria que tot fos perfecte per a gaudi dels altres.

El senyor Poblet no té gaire experiència en la conducció de grups, però alguna en té. El senyor Poblet també és molt perfeccionista. El senyor Poblet entén, per tant, molt bé al vocal Ramon. La responsabilitat de liderar un grup és gran, tant és si és petit i els seus components són persones adultes i experimentades. I pesa si es pretén que tot surti bé i arribi a bon port i a l’hora. Per això el senyor Poblet, tot i la conya que va promoure i va fer durar tot el dia entorn del cafè de l’esmorzar, entén que el vocal Ramon s’hi negués en rodó a fer-lo perquè sabia que aquella estona els podria faltar al final del matí per a arribar a temps al restaurant on havien reservat taula per a les dues de la tarda. Un vocal com en Ramon porta l’excursió al cap i coneix els tempos, les hores de pas per cada lloc i les estones que es poden perdre en la contemplació d’allò que ens captiva. I ahir, el vocal Ramon tenia molt clar que l’excursió era llarga —13,5 km i 470 m de desnivell acumulat— i oferia molts punts d’interès, moltes coses a admirar, moltes fotografies de grup a fer. I així i tot, a l’hora convinguda tots sis expedicionaris eren al restaurant.

També hi eren l’escuder Nico, el Magí —amb els seus 75 anys— i el Jordi. I en el menjador un fotimer de gent, que era ple com un ou, com si no hi hagués cap pandèmia planant sobre els nostres caps, o com si, havent-hi pandèmia com hi ha, la gent estigués fins als ous d’estar-se a casa seva els caps de setmana i la mogués un irrefrenable desig de sortir a descobrir que hi ha altres horitzons.

Ahir no van participar habituals com el Càndid i el Pere, per raons de tipus familiar. Ni tampoc el Jaume, també habitual, en el seu cas per una lesió en el peu que s’ha convertit en un malson. Ara fa dies que no es veuen, però el senyor Poblet se’n recorda sovint i desitja que es recuperi ben aviat i li envia una abraçada.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s