Títol per les entrades

La fageda i la moixina

No acostuma el senyor Poblet a prendre’s tantes hores de reflexió com les que s’ha pres en aquesta ocasió. Diversos factors hi ha influït. Olot és a hora i mitja d’Igualada en cotxe i l’excursió d’ahir del Petit Comitè de dijous era llarga i obligava a dinar abans d’afrontar la tornada a casa. I ja se sap que dinar de restaurant i amb gent amb qui parlar mai no és cosa de mitja hora. El servei a Can Xel és diligent, però així i tot no és com a casa i, entre plat i plat, sempre hi ha esperes, per breus que siguin, que fan que els àpats s’allarguin. Si a més a més, la companyia és grata, tot i que dividida en dues taules tan pròximes com la normativa anti-Covid-19 permet, la conversa s’anima i el temps passa sense que els tertulians comensals se n’adonin. Així que ahir el senyor Poblet va arribar casa a mitja tarda i no li va semblar prudent posar-se a escriure.

La Cassandra estava de bon humor, però encara treballava. Des de fa unes setmanes, torna a fer-ho des de casa. La seva feina com a administrativa li ho permet i l’empresa ha determinat que així ho faci per a evitar-li innecessaris riscs de contagi. I no obstant haver estat treballant des de les nou, també havia fet algunes tasques domèstiques que, si és a casa, fa ell normalment. Així que, un cop es va haver dutxat, el senyor Poblet es va aplicar a completar-les i va recollir i plegar la roba estesa de la bugada i va endreçar la cuina i va buidar el rentavaixella i, quan li va semblar que el pis estava en un acceptable estat de revista, va seure a triar i retocar les fotografies que havia fet durant la caminada, que eren moltes, perquè la Fageda d’en Jordà i el paratge de La Moixina, prop d’Olot, a la Garrotxa, són uns llocs meravellosos.

I, després, les va compartir amb els seus companys de fatigues. I, després encara, va publicar unes quantes a Instagram i, de retruc, a Facebook. I així li va passar la tarda, el que restava de tarda, en un sospir i ja no va tenir temps de res més, que ja era hora de pensar a sopar —i de sopar, de fet. I havent sopat i desparat taula i endreçat la cuina, va seure al sofà, al costat de la Cassandra a mirar un capítol de la sèrie que miren ara, The Crown, que, en aquesta quarta temporada, va dels aspectes més foscos i desconeguts de la vida de la família reial anglesa i apareix una desventurada Diana, amargada per l’amor que el seu marit no amaga per la seva amant de tota la vida i per la gelosia que el príncep Carles sent per l’eclipsi absolut que la seva figura grisa i trista experimenta al costat d’ella.

I després se’n va anar a dormir, que estava cansat de l’activitat de tot el dia.

Els meteoròlegs oficials del país són els de TV3, o així ho creu el senyor Poblet, que no és que els segueixi, però de vegades els escolta al vespre abans d’engegar el capítol de la sèrie de torn. Ahir feia fred i ells ho havien advertit, i a fe de déu que van encertar la previsió. El Petit Comitè de dijous va arribar a Olot que el mercuri dels termòmetres no arribava als 0 graus. Els camps eren gebrats i la blancor del llençol de gebre esmorteïa la intensitat dels colors naturals, els matisava la brillantor que els dóna la humitat perpètua d’aquestes terres i, per contra, segons com incidia la llum, els afegia llambregades i reflexos de lluentons.

És bonic anar per camins i corriols coberts per una catifa de fulles tan espessa que les botes no toquen a terra. Així és la pràctica totalitat de la ruta que ahir va fer el senyor Poblet, una meravella de passejada que passa per la Fageda d’en Jordà, màgica encara que els faigs estiguin ja desproveïts de ses fulles per afrontar la cruesa de l’hivern, sempre tan drets, tan alts, tan altius i orgullosos. I després, per acabar, el descobriment d’un indret sorprenent que era absolutament desconegut pel senyor Poblet, l’aiguamoix (com en diuen al pais) de la Moixina, la seva deu i la seva font. Quan el senyor Poblet diu absolutament desconegut vol dir que ni tan sols havia sentit parlar de l’indret. Això fins a l’estiu passat, de vacances estant, que amb la Cassandra havien llogat un bungalou —per què en diem bungalou quan volem dir caseta de fusta?— i de visita a Olot va veure rètols que indicaven el camí a seguir per arribar-hi. Però aleshores el senyor Poblet estava passant uns mals dies, no es trobava bé i, a més, el dia que havien decidit d’acostar-s’hi, els va ploure i van haver de canviar de plans.

Però ara que ho coneix, el senyor Poblet ha quedat encisat i ja li ha anunciat a la seva estimada Cassandra que un dia la portarà a passejar per aquell paratge humit en el qual l’aigua brolla sense una explicació evident pels mortals que no són científics, com ell. I que després de badar tot el matí i avorrir-se de fer-se fotos, aniran a dinar a Can Xel, on hauran reservat taula, que és un lloc afamat on no hom pot presentar-se d’improvís.

I de tornada, en el cotxe mentre el Ramon conduïa, el senyor Poblet pensava en la Mar i en el seu pessebre. I en que s’haurien de conèixer algun dia, que podia haver sigut aquell mateix però que no ho va ser perquè era feiner i ella treballa i no podia anar a Can Xel a fer el cafè amb el Petit Comitè. Llàstima!

2 respostes a “La fageda i la moixina

  1. Senyor Poblet, per fer un cafè amb aquesta colla jo m’escapo de la feina i d’on faci falta 🙂 Just el dimarts vaig anar a dinar a la Deu. No sé si coneixeu la fageda de la Grevolosa, us ho recomano molt. Si m’ho permeteu, ens trobem la propera vegada 🙂

    Liked by 2 people

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s