Montferri

La Serra de Montferri

El senyor Poblet, avui està baldat. No és tant pel que ha caminat, que han sigut 10 km, com per on l’ha caminat. I és que el corriol que recorre de punta a punta (pràcticament) tota la carena de la Serra de Montferri és de terreny molt irregular, rocallós i amb molta pedra solta, sinuós i amb tobogans com és normal en aquests casos, i això no assenta bé als seus malparats ossos i ara està cruixit, com és habitual després de cada caminada, però avui més. Ara reposa assegut al sofà de casa seva, mirant la televisió babauament sense parar atenció al que fan.

Els amics caminadors del senyor Poblet anomenen “vocal” al responsable de la caminada de torn vés a saber per què. Com que el senyor Poblet ha estat l’últim a incorporar-se al grup no ha preguntat mai la raó, no fos cas que amb la seva curiositat esgavellés el meravellós equilibri que manté cohesionat aquest grup, però està absolutament convençut que seria més fàcil (i més pràctic) anomenar-lo directament pel seu nom de pila (que no és Duracell) perquè gairebé sempre és el Ramon qui troba les rutes i les proposa a l’aprovació complaent de la resta.

Així que el Ramon és el vocal, el responsable màxim de les expedicions. El Ramon sempre demana que algú altre segueixi també les rutes a través de l’aplicació, pel que pugui ser, que la tecnologia també falla de vegades i no sigui que un dia es quedin tirats, perduts a la muntanya. Habitualment, en aquest aspecte, l’escuder és el Nico, que comprova que el vocal no perdi el nord i verifica els punts d’interès que assenyala el traç. Al principi, el senyor Poblet també ho feia, però ara s’estima més dedicar-se a rondinar i a fer fotos.

El vocal i el seu escuder són els qui, quan el senyor Poblet ja està fet miques i albira davant seu un turó, diuen, com qui no vol la cosa, “Doncs sembla que la ruta passa pel cim d’aquell turó, vés quins collons!”, i riuen per sota el nas, dissimulant, esperant que el senyor Poblet rondini. I això, justament, és el que ha passat avui també quan, ja a les acaballes, s’ha interposat en el camí de l’expedició l’anomenat Turó Rodó, que a més de ser rodó és l’últim de tota la carena. Sort, pel senyor Poblet, que el seu ascens era curt i no gaire exigent.

Des d’allà, hi ha vistes sobre Montferri i el seu Santuari de la Mare de Déu de Montserrat que han visitat després. Abans, però, han passat i s’han fet fotos per la Torre del Moro i la Tossa Grossa de Montferri, a penes 387 m d’altura, però sostre de l’excursió i un dels 100 cims del recull de la FCEE. El desnivell salvat avui pels excursionistes ha sigut de 312 m.

Barraca de pedra seca
Arribant a la Torre del Moro
Pujada cap al Turó Rodó
Davant el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s