Saldes, Pedraforca, bolets

El Pedraforca des de Saldes

El senyor Poblet està satisfet de com ha anat el cap de setmana. Pel seu últim aniversari, la Cassandra li havia regalat una estada en una casa rural allà on ell volgués de Catalunya. Com que tots dos saben per experiència que les coses val més decidir-les d’hora que tard, el mateix mes de febrer, pocs dies després d’haver rebut el regal curosament confeccionat a mà per la Cassandra, amb el seu vistiplau, el senyor Poblet ja havia reservat una habitació doble en un hostal de Saldes, al peu del Pedraforca.

El senyor Poblet va triar aquest indret per la fascinació que sent per aquesta muntanya, tan poc sovintejada per ell, per altra banda. I no és que la volgués coronar, que no ho ha fet mai perquè, com és sabut al senyor Poblet li fan molta por les altures, sobretot algunes com les dels cims del Pedraforca, sinó que notava que li calia retre-li una nova visita. La sola presència d’aquesta muntanya tan singular el fascina, i trobava que li calia sentir de nou aquesta fascinació, reviscolar el record de la seva màgia, que ja s’esvania.

La reserva era just pel cap de setmana immediat al confinament de tota la Conca d’Òdena a causa de la Covid-19 i la van haver d’anul·lar esperant temps millors. Però els temps millors sembla que encara hauran d’esperar molt de temps a venir i, els últims dies, van decidir reprendre el projecte abans no fes més fred i els governants no canviessin l’horari de les nostres vides. De poques ha anat que no poguessin marxar tampoc aquesta vegada. El coronavirus està prenent embranzida de nou arreu. A Catalunya sembla que la cosa pintava una mica millor que a altres llocs, però el perill de rebrot estava pujant de manera alarmant i el Govern va dictar unes restriccions que afectaven força a bars i restaurants. Però no a l’hostaleria, que finalment ha pogut alimentar als seus hostes, exclusivament.

Així que, decidits a passar-s’ho bé adaptant-se a les circumstàncies, el senyor Poblet i la Cassandra van marxar divendres cap a Saldes. A primera hora de la tarda, que ella tenia el divendres d’horari intensiu que li correspon cada quinze dies. Han estat hostatjats a Cal Xic, una masia reconvertida fa anys en hostal rural que estrena gerència. Fa dos mesos que hi és, la María José, una dona valenta, com és obvi d’observar si tenim en compte la situació en mig de la qual ha decidit engegar un projecte que l’apassiona. Les mancances que provoquen les situacions que hi incideixen en l’hostal en aquests moments (pandèmia i traspàs) queden àmpliament superades pel caliu humà que genera la propietària. En acabar la seva estada la Cassandra i el senyor Poblet s’acomiadaven amb pena de la seva nova amiga.

Gaudir del temps que passen junts. Fer coses plegats. Passejar per camins emboscats i entretenir-se a buscar bolets, ara que és temporada, i trobar només els que han deixat les ordes urbanites que aquests dies han envaït els espais naturals de Catalunya com mai s’havia vist. Ells no són experts boletaires, ni de bon tros, però tot i que la recompensa hagi estat minsa, l’activitat els ha resultat molt satisfactòria, perquè han gaudit de la calma que transmeten els formidables boscos del Berguedà i perquè la Cassandra ha pogut matar el cuc del desig llargament esperat de dedicar alguna jornada a la recerca dels esmunyedissos rovellons.

5 respostes a “Saldes, Pedraforca, bolets

  1. Aquesta muntanya té quelcom que la fa diferent de les altres.

    Off Topic. El Pedra va ser el responsable del fet que estigués tres anys sense fumar, em vaig quedar ofegat a pocs metres de l’Estasen sense poder fer el Pollegó, el cabreig i la frustració van aconseguir que deixes el vici. Spoiler: vaig tornar i fins avui.

    Salut

    Liked by 1 person

      1. I tant que sap greu, digues-m’ho a mi, no es pot ser més ruc. No fumo gaire però poc ja és massa.

        Gràcies, Ricard. No he deixat de llegir-te (a cops amb preocupació). De moment tinc tancat el blog a pany i clau, espero tornar aviat.

        Una abraçada

        M'agrada

      2. Sí, això del blog ja ho vaig veure. I també veig que em vas seguint.
        Espero que la teva inactivitat bloguera no tingui a veure ni amb la teva salut ni amb la dels pares i que estigueu tots tres bé.

        Salut!

        Liked by 1 person

      3. Gràcies Ricard, Estem tots bé.

        El bloc està aturat perquè com bé saps sóc cul d’en Jaumet i més aviat que tard m’avorreix la rutina i faig un canvi de rumb. Tornaré (no ho vull deixar) quan passi tot això de la COVID, per ara tinc poc a dir.

        Una abraçada

        M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s