Si del dia vols profit…

Coves de Can Llucià

Quan tornava de la biblioteca, el senyor Poblet duia dos llibres sota el braç. Un és Blau de Prússia de l’Albert Villaró, un andorrà nascut a la Seu d’Urgell el 1964. A la novel·la: Hi ha un crim transfronterer. Hi ha un incendi, Hi ha un policia trist, de dol i que té una vocació escassa. Hi ha un país petit i antic, amb històries velles que tornen a sorgir avui perquè en el seu moment van quedar mal resoltes. Hi ha troballes i retrobaments. Hi ha, també, una espurna d’esperança. I també hi neva.

És el llibre que ha de llegir per assistir al proper Club de Lectura de Novel·la Negra que no serà fins al 24 de novembre, però el senyor Poblet no vol que se li tiri el temps al damunt, com li ha passat amb Dràcula de Bran Stoker, i avui ja ha començat a llegir-lo. “De mica en mica s’omple la pica”, pensa. Avui és dissabte i, després de l’episodi de pluja d’ahir, fa sol i fa vent. I el senyor Poblet està sol a casa seva sense plans a la vista fins a la tarda, si més no, perquè la Cassandra està fent un taller dels que ella fa de tant en tant, per a créixer com a persona, per a ser millor persona. “Com si li calgués”, pensa el senyor Poblet. Però només ho pensa, ell mai no li ha dit a la Cassandra, ni li dirà, perquè sap que la falta de confiança és un dels trets que la caracteritzen. El senyor Poblet també sap que ella fa aquests cursos perquè n’és conscient i vol sentir-se millor, vol aconseguir que no l’afectin tant les coses que no depenen d’ella. I és que, a més a més, el senyor Poblet creu que li senten bé, que li va bé de fer-los.

Dijous, quan tornava a casa al vespre, també hi duia sota el braç La broma del Milan Kundera, un escriptor txec exiliat a França arran la invasió russa del seu país. En aquest cas, el Club de Lectura no serà fins al 10 de desembre, però el senyor Poblet està convençut que no ha de refiar-se de les aparences. Sembla molt enllà, però té la sensació que els dies passen sense que s’adoni. “El futur no ens espera, sinó que ve a buscar-nos cada dia més ràpidament”, filosofa. El que li resulta més curiós i desesperant alhora és que no sap per què li sembla que s’ha accelerat el pas del temps. Sovint té la sensació d’haver perdut el control, de no ser ell qui marca del ritme de les seves passes, però després s’asserena una mica en adonar-se que no li passa només ara que s’està fent gran, sinó que si mira enrere i reflexiona, comprova que, en realitat, només en unes poques ocasions ha governat el timó de la seva vida.

.oOo.

Diumenge el cel era seré, de manera que no es va donar l’espectacle de llum i color que acostuma a donar-se quan el sol pot projectar els seus raigs sobre els núvols, abans d’elevar-se totpoderós darrera de les muntanyes. El senyor Poblet esperava poder-lo contemplar estant al peu de Can Soteras. Des d’allà hi ha una magnífica vista de Montserrat, però el fort vent dels dos dies anteriors havia escombrat completament els núvols. I, no obstant això, sempre resulta bonic veure la silueta de la muntanya retallada sobre l’horitzó quan comença a clarejar el dia.

Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit. Aquesta dita sembla inspirar sempre a excursionistes i amants de la natura i l’expedició que capitanejava el senyor Poblet, que no és una excepció, era allà, a Can Soteras, abans que toquessin les vuit del matí per a començar una jornada que a ell li resultaria memorable: pel dia tan bonic que els va fer; perquè, a més dels atractius naturals que ofereix la ruta, que evoluciona dins del terme de Castellolí propera al Túnel del Bruc, van tenir la sort de trobar bolets, fins i tot rovellons; perquè, en oblidar-se del rellotge, van poder dedicar el temps que els requeria a cada cosa que els cridava l’atenció, però sobretot per la companyia que va tenir, a banda de la Cassandra, que també hi anava, i per aquella complicitat que s’acaba establint entre els integrants d’un grup al llarg d’un matí compartit a la muntanya. No importa que hi puguin haver persones a les que no hom coneix d’abans, com era el cas; al final de la caminada ja sembla que hom les conegui de fa temps. En acabat, el senyor Poblet estava content i molt satisfet de com havien anat les coses.

El Pont Foradat (de Roques Blanques o de Vilaclara)

És un pont natural de conglomerat que ha format l’erosió a còpia de desgastar els materials més tous del voltant. Fa una llargada de 16 m i s’aixeca 5 m sobre el llit del torrent.

La Font del Ferro

És un brollador d’aigües ferruginoses. La mina és una galeria subterrània artificial construïda per a la captació i conducció d’aquestes aigües. S’hi accedeix a través d’un pòrtic amb columnes i volta de maons, tancat per uns barrots de ferro. Té una longitud de 18 m i una alçada màxima de 3 m. No és permès l’accés a la galeria.

Les coves de Cal Llucià (o de Castellolí o de la Font del Ferro)

A la base del cingle on estan situades s’observen dues grans obertures i d’altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal. La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d’estalactites i estalagmites. Les coves tenen un recorregut total de 450 m i 10 m de profunditat que conforma una xarxa laberíntica de galeries. En els dos vestíbuls intercomunicats s’hi van trobar restes de ceràmiques que correspondrien al període neolític. A principis del S. XX, aquestes coves foren explorades per Amador Romaní, arqueòleg nascut a Capellades a qui es deu, entre d’altres, el descobriment de l’important jaciment paleolític que porta el seu nom: Abric Romaní.

La Balma de Can Soteras

És una extensa cavitat natural en la qual destaca una columna estalagmítica i es poden apreciar alguna incipient formació d’estalactites. La balma fa 32 m de longitud, 9 m de fons i 4 m d’alçada. A l’hivern, amb temperatures tan baixes que s’hi assoleixen, es formen caramells i columnes a causa de les filtracions d’aigua procedents del sostre.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s