Gaudir

La Pineda de Can Ferrer del Coll

El senyor Poblet acaba d’arribar a casa. Ve de la biblioteca, del club de lectura i, com sempre li passa després de compatir el seu punt de vista amb els dels altres tertulians, troba que la seva experiència de lectura s’ha enriquit. Això és perquè els altres li aporten perspectives diferents, és clar, però també i sobretot perquè, en haver d’explicar els seus arguments i apreciacions, ha de fer un esforç de síntesi que ha d’expressar amb les paraules adients col·locades, a més a més, en l’ordre i el lloc adequats, perquè si no l’esforç no serveix de res. Avui ha acabat content del resultat obtingut, satisfet de les seves intervencions.

I aquesta satisfacció és la que el du a perseverar en el seu esforç per mantenir-se en el grup i a participar activament de les seves converses encara que de vegades s’irrita perquè, com passa a tot arreu, hi ha algun element discordant que no entén que avui es tractava de debatre la lectura del Dràcula original, el de Bram Stoker, i que hom no pot participar del debat sense haver-lo llegit abans perquè ens feia mandra o no ens venia de gust, i que, en tot cas, si s’hi assisteix, s’ha de fer bàsicament com a oient, sense condicionar una conversa en la qual no hom té res a dir.

.o0o.

Alzines a la pineda

Aquesta setmana, en companyia dels seus amics caminadors del Petit Comitè, el senyor Poblet ha descobert un parell de llocs interessant de l’Anoia que ell desconeixia absolutament que existissin tot i que ja fa quinze anys que viu a Igualada.

Dimarts hi van anar a la Pineda de Can Ferrer del Coll, un petit bosc en què van poder gaudir de la presència d’alguns dels pins més alts de Catalunya. Tot i que el 2009 un fort temporal va escapçar alguns dels més grans, encara ara fa força goig. Consta principalment d’exemplars de pi blanc i de pi pinyer, alguns dels quals han estat classificats com a arbres monumentals, però també hi ha algunes alzines de dimensions considerables. Van caldre els braços estesos del senyor Poblet i del Ramon i el Nico, els amics que l’acompanyaven, per a abraçar completament el tronc de la més espectacular. En mig del silenci i la pau que regnaven en aquell indret tan proper al Bedorc, l’esperit del senyor Poblet va sentir com la calma se n’hi apoderava, al mateix temps que el seu cap pensava que a la Cassandra li agradaria tenir aquella mateixa sensació i decidia que algun dia la hi portaria.

La Venta, camí de Les Flandes

L’altra descoberta han estat Les Flandes, on han estat avui cinc dels sis integrants del Petit Comitè. Es tracta de les formes capricioses que l’erosió de l’aigua conforma, a còpia de xaragalls, en el terreny argilós i calcari d’uns paratges singulars, als quals cal atribuir el gran valor paisatgístic que mereixen malgrat la degradació que pateixen donada la seva proximitat a la civilització, representada aquí per Can Mata i Piera.

Les Flandes de la Venta

Ara, el senyor Poblet descansarà fins diumenge, quan ha de conduir una sortida pel terme de Castellolí amb un altre grup reduït de gent. Les caminades encara el cansen però el seu cos nota que li van bé i li demana de mantenir el ritme de sortir cada dos o tres dies sempre que pugui. Després de la tragèdia que tant ha afectat la Cassandra, el senyor Poblet ha decidit gaudir tant com pugui d’allò que li agrada fer.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s