La Goda

El sol surt cada dia

Tot i haver fet una bona migdiada, el senyor Poblet se sent cansat. Avui ha caminat 8 km pels entorns de La Goda, un poble abandonat en el terme d’Argençola, i encara s’està recuperant. Les segones meitats de les excursions se li fan pesades, li costen, i ell ho atribueix a què no es troba bé del tot, encara que els símptomes més aparatosos hagin desaparegut.

Demà li han de fer l’analítica que valorarà la seva doctora i dilluns, possiblement, tindrà alguna resposta. Encara no sap el que li passa, però la temperatura corporal, tot i que sembla tendir a normalitzar-se, encara registra valors molt per sota del que seria normal en alguns moments del dia. Paciència.

Aquesta setmana ha reprès les classes de francès. Presencials, de moment, seguint els protocols que marca la conselleria d’educació. Entrar per una porta i sortir per una de diferent, gel hidroalcohòlic a les mans abans de començar la classe i en acabar-la. I presa de temperatura abans d’accedir al centre. En l’estat actual del senyor Poblet, no és cap problema superar-la satisfactòriament. El primer dia va estar sol amb la Judith, la professora, cosa que ha propiciat molt la conversa. Al senyor Poblet sempre li sembla que parla molt malament, però el cert és que la Judith no el corregeix gaire i que sembla entendre el que diu. La Carme començarà el mes vinent i la noia que havia d’incorporar-se de nou en nou, ha perdut la feina en una reducció de plantilla que ha fet la seva empresa —forçada per la Covid-19–, diuen— i la pèrdua d’ingressos ha fet que hagi de renunciar a aprendre més francès.

Quan sent aquestes històries, el senyor Poblet se sent privilegiat. Si més no s’en sentirà mentre el Gobierno de España no malbarati les cotitzacions a la Seguretat Social que els treballadors han fet durant tota la seva vida laboral i ell pugui cobrar la pensió que li correspon. És aquesta una esperança que es pot esvanir en qualsevol moment, vista la mala gestió que fan els gestors que els espanyols col·loquen al capdavant del país. I, associant idees, pensa en el rei emèrit, en tots els diners que ens ha robat i en tota la despesa que ens suposa mantenir-lo —a ell i la seva cohort— en el seu exili d’or. I en els milers de milions d’euros amb què es va rescatar a la banca —Bankia entre d’altres— que mai han estat reclamats i mai seran, per descomptat, tornats. I sent la flaira a segon rescat que fa que CaixaBank es quedi Bankia i pensa en els milers de llocs de treball que es perdran en una operació com aquesta. I en l’enorme nombre de funcionaris i polítics que té el país i en els sous i dietes d’aquests últims, desmesurats.

I en l’absurd que representa que, amb aquest panorama, avui hagi comparegut davant el Tribunal Supremo el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Quim Torra, per una pancarta penjada en un balcó pel sol fet que la pancarta demanava la llibertat dels presos polítics catalans i lluïa un llaç groc.

Mentrestant, el senyor Poblet, com altres milers de ciutadans, no sap si serà visitat per la seva doctora de capçalera en el seu ambulatori habitual. I això el preocupa perquè, es pregunta, com es pot fer un bon diagnòstic si no s’ha explorat al pacient?

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s