Coll de Gossem

Montserrat sobre les boires

El senyor Poblet està passant una mala temporada i se li ha acumulat la feina.

Els correus de la biblioteca que li anunciaven la disponibilitat dels llibres que ha de llegir pels dos clubs de lectura als quals està apuntat, li van arribar just quan l’inspector Martin Beck de la policia sueca estava més empantanegat en la resolució d’un cas ben complicat que s’ha acabat anomenant El cotxe de bombers que va desaparèixer.

—Ja els aniré a buscar a la tornada —va pensar el senyor Poblet, i de sobte es va adonar que era la darrera setmana d’agost i que el setembre ja treia el nas.

Era de vacances a La Garrotxa, amb la Cassandra, tal com havien convingut mesos enrere. S’hi havien instal·lat en un bungalou de fusta, en un càmping preciós que només tenia l’inconvenient de no tenir cobertura i, en canvi, un senyal wifi deficient la major part del temps i inexistent a estones. Tant a la Cassandra com a ell mateix els venia de gust estar en contacte amb la natura, però també els hauria agradat poder estar en contacte amb la família i els amics en condicions més normals. Però tret d’això, tot va anar bé, tot i que les molèsties que arrossegava el senyor Poblet des de feia dies no acabaven de marxar i va haver de fer algunes excursions ajudat per l’ibuprofèn.

Conseqüència directa d’aquest estat de coses va ser que, divendres a última hora, al càmping estant encara, el senyor Poblet tornés a escriure els dos-cents cinquanta caràcters del formulari de petició de cita al metge, sabent que, com a aviat, li trucarien dilluns, quan ja haurien tornat a Igualada.

—Vull parlar amb la Dra. Celònia —va encapçalar el seu escrit aquest cop.

Perquè, tot i que el senyor Poblet és conscient que la situació és complicada, entén que les persones que no es troben bé necessiten la seguretat de trobar les cares conegudes en les quals confien, i ell no estava disposat que se’l passessin de l’un a l’altra com si fos una pilota.

La trucada va arribar dilluns, efectivament, i va produir dos efectes. D’una banda, la programació d’analítiques que permetessin descartar anèmies i altres coses per l’estil per una data que fes que coincidissin resultats i tornada a la feina de la doctora de família del senyor Poblet, que estava de vacances.

—És possible que, quan li prenguin les mostres, li hagin desaparegut les molèsties que ara té i que vostè ja es trobi bé, però si vol que li truqui la Celònia haurem de fer-ho d’aquesta manera —li va dir la doctora de guàrdia.

El segon efecte és que, a la doctora de guàrdia també li va semblar que alguns dels símptomes que descrivia el senyor Poblet eren compatibles amb els de la Covid-19 i el va fer anar a l’ambulatori a fer-se la prova de nou. I el senyor Poblet hi va anar i aquest cop el van fer plorar quan li prenien les mostres.

Dos dies de reclusió més sense poder anar a buscar els llibres, per precaució. I d’avorriment i distanciament de la Cassandra, que encara era de vacances. La malaltia del senyor Poblet havia frustrat l’escapada cap a les terres catalanes del sud que havien mig esbossat.

El resultat de la prova va ser negatiu de nou i, finalment, el senyor Poblet va poder anar a la biblioteca a recollir El factor humà, Grahan Greene, pel club de la novel·la negra, i Dràcula, de Bram Stoker.

Ara ja els té a casa, però fins fa tres dies no ha tingut prou esma de començar a llegir el primer, ja que sembla que es va trobant una mica més bé cada dia coincidint amb el fet que la temperatura corporal va recuperant nivells més normals.

Avui, fins i tot, després de molts dubtes, ha accedit a anar d’excursió amb dos dels seus amics del petit comitè —la resta no estava disponible—, i han anat al Coll de Gossem, una terrassa amb vistes sobre l’Anoia i el Bages a 800 m d’altura molt propera a Castellfollit del Boix, per quin entorn han voltat. En total, 6,230 km i 137 m de desnivell acumulat.

Pas mal! —ha pensat el senyor Poblet, que aviat reprendrà les classes de francès—, si tenim en compte l’ensopiment en què he estat immers tots aquests dies.

El petit comitè ampliat pels dissabtes al qual també pertany el senyor Poblet, ha organitzat per divendres —un contrasentit sense importància— una sortida de tot el dia per a fer la Volta a la Mollera d’Escalarre. El senyor Poblet no està massa segur d’aguantar bé els més d’11 km que fa el recorregut. Els seus companys de fatigues —mai més ben dit— li han assegurat que es tracta d’una excursió ben planera, sense desnivell, a penes. Després de la satisfactòria prova d’avui, ha acabat accedint a les pressions dels seus companys i, tot i que li sap greu deixar sola la Cassandra un dia festiu, pensa que també li vindrà bé tot un dia de convivència amb els seus amics en mig d’una natura que no és com la que sovinteja.

Coll de Gossem

Una resposta a “Coll de Gossem

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s