Nit de llibres i flors

Sant Jordi a l’estiu

La pluja que ha caigut de bon matí havia de refrescar l’ambient, segons els meteoròlegs, i no obstant el sol ha sortit i lluu amb tal força que sembla entestat a contradir-los. Sóc a la terrassa, que avui hi ha l’Halyna rondant pel pis, i en dono fe.

També plou a Suècia. L’inspector Beck ja hi ha arribat de tornada, però no a la capital sinó a Malmö a fer unes indagacions. Allà es troba per sorpresa a Kollberg, que hi ha anat per compte propi pel mateix motiu. Després, tornen plegats a Estocolm i tenen un mal vol per culpa de la pluja i el vent. És estiu, l’acció té lloc en dates similars a les actuals de cinquanta-quatre anys abans, i tot i ser conscient que les coses i la vida han canviat molt, no deixa de sorprendre’m que per a anar de Budapest a Malmö, Martin Beck hagi hagut d’agafar dos avions, fent escala a Praga i un transbordador des de Copenhaguen.

Tot i l’ombra dels plàtans del passeig, la calor sufocava ahir quan vam sortir a voltar per les parades de la Nit de llibres i flors. Floristes i llibreters, amb el suport de l’ajuntament de la vila, van batejar amb aquest nom la versió estiuenca del Sant Jordi que no es va poder celebrar quan tocava. Un intent encomiable de mantenir viva una celebració que no s’ha de perdre per més adverses que siguin les circumstàncies. Rendir-se no és una opció, com comentàvem amb la Lluïsa al seu estand. I així ho devia entendre tota la gent que, com nosaltres, es va aplegar en una zona acotada i d’aforament limitat del passeig Verdaguer i observant les mesures de prevenció contra la Covid-19, per a fer costat als impulsors de la iniciativa.

Vaig regalar la rosa a l’Anna i em vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui. L’anècdota va consistir en el fet que un dels principals impulsors del projecte, que estava a cura de la parada amb altres col·laboradors, va saber que jo era el Mussol d’Aqualata tot i que no ens coneixíem d’abans i que jo duia barret i màscara. No sé què vol dir això exactament, però em va fer il·lusió. I em va convidar a col·laborar-hi.

També vaig triar Les amistats traïdes, de David Nel·lo, novel·la que va obtenir el Premi Sant Jordi de 2019, i no sé ben bé per què. Potser perquè hi ha coses que entren pels ulls, en aquest cas, les tapes toves, la coberta atractiva i discreta, i el resum de la contraportada, breu i precís, que situa l’acció en el món de la literatura i insinua un misteri a descobrir. L’Anna me la va regalar. Ella, per la seva banda, va escollir Boulder, de l’Eva Baltasar, perquè li n’havien recomanat.

Després de la migdiada, l’inspector Beck ha resolt l’enigma de L’home que es va esfumar i, per fi, quinze dies després, pot reprendre les seves vacances amb la família. El cas, tanmateix, l’ha deixat abatut i desencisat.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s