Cucurbitàcia

Els amics són fidels i continuen visitant el blog. Aquesta fidelitat és molt d’agrair, perquè m’estimula a perseverar en el meu propòsit d’escriure com a disciplina per a mantenir actives les neurones. Però, des que vaig seguir els consells que donava el Xavi en una de les seves entrades tècniques, en aquest cas sobre com fer-se visible a la xarxa, observo que la mitjana diària de visites ha crescut. El comptador del blog difícilment queda a zero, ara. Els dies que publico, hi ha més visualitzacions, perquè els habituals se n’assabenten per Facebook o perquè hi estan subscrits, però que hi hagi visites ja no depen de si publico o no. Un descobriment.

Mentre jo estic còmodament assegut al sofà de la meva sala d’estar, l’inspector Martin Beck de la policia sueca ha estat a punt de morir a la vora del Danubi a mans d’uns desconeguts. Sort de la policia hongaresa, que sempre està a l’abast, com diu el seu inspector Szluka. Szluka, alertat del seguiment que patia el seu col·lega, havia ordenat una discreta vigilància que ha resultat providencial pel suec. Els agents encarregats han aconseguit arribar a temps i salvar-lo d’una mort segura. També han detingut als malfactors. A hores d’ara, la policia hongaresa ja coneix la seva identitat, però encara no sap les raons per les quals volien eliminar a Martin Beck, tot i que sembla evident que té alguna relació amb la desaparició del periodista suec ha anat a investigar a Budapest.

Aquesta tarda, amb l’ajuda de la Thermomix i d’una recepta que he trobat buscant a Internet, he fet una crema de carbassa, que serà per a prendre freda com a entrant, que és com ve de gust prendre els entrants a l’estiu. A la cuina no acostumo a prodigar-me i normalment em limito a la cuina de supervivència, a aquella que per logística familiar em veig obligat a fer. No m’agrada cuinar, Així que això d’avui és ben bé una excepció provocada, de ben segur, pel meu trastorn obsessiu compulsiu de tenir-ho tot endreçat, de fer el que s’ha de fer amb les coses o de prescindir-ne de les inútils com més aviat millor. Feia dies que l’Anna havia comprat una carbassa amb la intenció de fer una crema per a prendre freda, però ella, entre la feina i la cura de sa mare, va justa de temps i no arribava mai el moment de sacrificar la cucurbitàcia. I avui m’he cansat de veure-la rondant per la cuina i he pres jo la iniciativa. La crema ha quedat insípida, però està bona. Al cap i a la fi la insipidesa s’arregla amb una mica de sal.