Arribem

Era aquella hora del matí en què encara fa fresca i ve de gust estar a l’aire lliure. Havia sortit a la mica de jardí que hi ha al davant de la clínica, una mena de laberint de bardisses quins camins tots porten al centre, un punt de reunió per a casos d’emergència. La calma era total -és dissabte i era d’hora- i el silenci tan intens que se sentia.
Això és el que m’ha distret de les cabòries, el silenci sorprenent que hi havia en aquell jardí al bell mig de la gran urbs.
És possible, m’he preguntat, i m’he adonat que s’acabava de rompre el fil dels meus pensaments. Buscava una paraula que definís com em sentia i no la trobava. Finalment he desistit i m’he conformat amb l’expressió que m’ha semblat que s’hi aproximava més. Tenia el cap tèrbol i no arribava més enllà.
L’inspector Martin Beck ha resolt satisfactòriament el cas de la Roseanna, però ara, quan es disposava a començar unes ben guanyades vacances, és requerit pel ministeri d’afers estrangers que el convida a investigar un assumpte delicat, la desaparició d’un conegut periodista especialitzat en política internacional. Tot i que pot declinar la invitació, Martin no ho fa i accepta fer-se’n càrrec. Aquesta serà l’única vegada en què l’investigador es veurà obligat a viatjar més enllà de les fronteres del seu país per a resoldre un cas, així que em disposo a viatjar entre Suècia i Hongria.
La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància. Hàbits, gustos, manies que han aparegut en nosaltres amb els anys i que no és fàcil que conegui ningú que no visqui amb nosaltres. Però aquesta descoberta, redescoberta des d’una altra perspectiva, si es vol, no pot abastar totes les hores de vigília i hi ha estones que cadascú fa allò que més li agrada i pot fer aquí tancat. Jo llegeixo a estones i a estones escric, com ara, reflectint les incidències del dia com a part del meu exercici diari.
Llegir les aventures de l’inspector Beck em transporta a una altra època, un temps en el qual no hi havia disponible tanta tecnologia i tot anava més a poc a poc, com a mi m’agrada. Les relacions entre les persones eren més pròximes, més càlides, més humanes, però això no evitava que n’hi hagués de retorçades i perverses ni que hi hagués criminals. No eren temps millors ni pitjors que els actuals, sinó simplement diferents. La tecnologia d’avui, tan injuriada en alguns aspectes, ha permès que al José Luis se li hagi realitzat amb èxit una operació -t’hem obert al pit com a un pollastre, bromejava el cirurgià- que en la dècada dels seixanta del segle passat hauria semblat pura ciència-ficció.
La Vivian, doctora de l’equip, ha insistit en la idea que dilluns podrem marxar, a la vista de les dades de les quals disposem avui.
Fora del recinte, el rei borbó passeja la seva corrupció per tot el país, la Covid-19 intimida i la senyora Colau menteix amb relació a ella. I a més, la Colau i la seva família no donen exemple com haurien de donar i marxen -ella no- fora de la ciutat quan la recomanació de les autoritats sanitàries és de no fer-ho.
L’inspector buscava esbrinar la veritat i se’n sortia. En aquest país i avui no sé pas si en seria capaç.
El cap se m’ha anat aclarint al llarg del dia. Llegir i escriure ajuden.

Una resposta a “Arribem

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s