Títol per les entrades

Avancem

Avui sí que hi ha hagut moviment per aquí. Jo dormia profundament quan ha entrat el primer infermer del dia. Eren dos quarts de set del matí i el José Luis era assegut a la butaca des d’unes hores abans.

Cada nit ha de llevar-se diverses vegades per anar al lavabo, però avui, després del segon cop, ha decidit estalviar-se el dolor que li provoquen els moviments que ha de fer per sortir del llit, i ha passat assegut a la butaca la resta de la nit.

El cirurgià que el va intervenir ha vingut a veure’l abans de començar a operar als seus pacients d’avui. Ell mateix li ha revisat les ferides i li ha tret tots els apòsits, excepte el de l’estèrnum, que li ha canviat després l’Antonio, un infermer jove, alt i prim, simpàtic, amable i eficient que ja en va tenir cura ahir. Aquesta ferida no pot quedar descoberta, encara. El doctor l’ha trobat molt bé i li ha dit que, si tot continua així, el pròxim dilluns podrà marxar cap a casa. Li ha recomanat que camini, que passegi pels passadissos; acompanyat, això sí, per si de cas. Que bufi en l’incentivador, que és un aparell que registra el volum d’aire que el malalt és capaç d’inhalar i l’incentiva -d’aquí el seu nom- a recuperar, a través del joc de superar el registre anterior cada vegada que xucla, la seva capacitat pulmonar, minvada ara a conseqüència de la intervenció. I que mengi, que ara no és moment de fer dieta sinó de recuperar-se, que comenci els àpats pel tall, que si es queda sense gana i ha de deixar-se res, que no sigui la proteïna, que és el que ajuda a cicatritzar.

El metge es diu Josep i és un xicot jove en comparació amb nosaltres dos. Deu tenir uns quaranta anys i és nascut a Igualada, casualment. M’ho deia dilluns mentre seguíem pels passadissos de l’hospital la llitera on anava el José Luis camí del quiròfan. És molt eixerit, correcte i agradable. I molt planer en les seves exposicions, capaç d’explicar coses tan complexes com la intervenció que li anava a fer al José Luis, de manera entenedora per a qui no sap res de cardiologia, en el poc temps que costa arribar des de l’habitació, on el va venir a buscar amb un portalliteres, fins a la porta dels quiròfans, on ens vam acomiadar. Emana seguretat i també té la gràcia d’infondre tranquil·litat al pacient i als seus familiars. Però tot i amb ser aquestes unes virtuts molt remarcables, la seva habilitat essencial és a les mans amb què opera.

A la tarda també ha vingut a veure’l la Raquel, coordinadora de quiròfan de l’equip que l’ha operat. Li portava l’incentivador i li ha ensenyat com fer-lo anar correctament. Ha dit que l’ecografia que li han fet al matí mostra que el cor està perfecte i l’ha felicitat per això. També li ha dut un dossier que és una mena de manual d’instruccions sobre què fer i què no fer després de la intervenció i sobre com fer el que pot fer per ajudar al seu cos a recuperar la normalitat.

La normalitat dintre d’una nova normalitat que no acaba de quallar. Fora d’aquestes quatre parets on estem confinats aquests dies, la situació de la pandèmia es complica a cada hora que passa i, lluny de millorar com es pretenia i de permetre que ens n’hi adaptem, sembla que ens abocarà a un nou confinament. Un altre, un més, per raons ben diferents.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s