De màscares

De màscares
Màscara veneciana

D’acord amb la disposició del Govern, representa que avui ja tothom hauria d’anar pel carrer amb la màscara posada, amb unes poques excepcions, amb independència de si es pot mantenir o no allò que en diem distància social de seguretat. Jo avui només he sortit al carrer per anar als contenidors a buidar material per a reciclar i per a comprar una baguet. He caminat, doncs, poca estona i escassos metres, i així i tot he vist persones sense màscara i algunes d’elles cuidaven canalla a la plaça, on organitzaven jocs per a distreure-la.

No m’ha semblat gens bé.

Amb relació al mateix tema, acabo de llegir a Facebook el fragment d’una entrevista en què el doctor Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, diu que (mantenint la distància de seguretat) creuar-se al carrer amb una persona que no porta mascareta no implica risc de contagi. O, com a mínim, no està demostrat que sigui així. Si això comportés risc —deia—, jo crec que a la humanitat només li quedarien mil milions de persones, i que els altres sis mil milions ja haurien mort.

Jo no tinc cap fonament científic per a estar-hi d’acord, però sóc de la seva opinió.

El doctor Almirante continua raonant i diu que el virus es transmet amb facilitat, però no tanta. I afegeix que això d’imposar la màscara obligatòria és una responsabilitat política (…) una norma una mica més intensa del que està indicat des del punt de vista científic. I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, posem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.

És un raonament d’una senzillesa aclaparadora amb el qual estic totalment d’acord. Sempre he pensat que el sentit comú resol moltes coses a la vida, però com que hi ha qui no l’aplica mai, ni en la seva convivència amb els altres, la societat es veu forçada a crear normes. Malgrat que les normes són convencions a què arribem per poder viure ordenadament, sempre hi ha qui no fa cas, i la societat ha de dotar-se també d’un sistema punitiu per a sancionar als infractors. I així anem complicant la troca fins a l’infinit i més enllà.

A mi no m’agrada dur una màscara a la cara. Mentre el seu ús no ha sigut obligatori he evitat portar-la posada tant com he pogut. És a dir, no la duia en aquells llocs on podia assegurar-me la distància mínima recomanada. Però avui ja he anat als contenidors amb la màscara posada, tot i que no era gens fàcil que pogués creuar-me amb ningú de qui no pogués separar-me dos metres en un recorregut tan curt per una vorera tan ampla. És una qüestió de ciutadania, de bona convivència, de bon veïnatge. De solidaritat, d’una mínima implicació en la societat que vius. Si tothom fos responsable i actués amb sentit comú, com explicava el doctor, els qui no en som partidaris, podríem continuar anant sense màscara, però com que hi ha qui va a la seva, tots haurem de portar tothora amagat el nostre somriure, com diu la Mar.

El que ja no es pot amagar ni amb màscares és l’avorridíssim joc del Barça, la seva impotència per a afrontar rivals com l’Espanyol d’ahir, que no va proposar res més que alguna esgarrapada esporàdica a partir d’una defensa ordenada. Poc més del que oferiria un equip de la segona divisió a què està avocat. Per joc, el Barça no va fer honor a la seva condició d’aspirant al títol de lliga. I sort encara que va guanyar i no es depenja més en la cursa darrera el Madrid, que tampoc no va sobrat de bon joc i si no fos pel VAR, no sabem on pararia.

I ja que ha sortit el VAR, comentar que no entenc l’expulsió d’Ansu Fati. Entenc que va disputar la pilota en falta, amb la planta del peu pel davant. Entenc que mereix que se li ensenyi una targeta per joc perillós, però també entenc que les imatges fan més que evident que qui arriba tard és el jugador de l’Espanyol, que aixecava la cama tant com l’infractor. Per això es fa mal

De mica en mica em vaig preparant per a acompanyar el José Luis.

Fitxa 6654/2 de l’Optimot

Com es diu mascarilla en català?

Resposta

Per designar la careta que serveix per cobrir o protegir la cara o bé per administrar fàrmacs, la forma que es fa servir és màscara. Per exemple: La direcció de l’hospital va obligar tot el personal sanitari a portar màscares.

També es pot fer servir la denominació mascareta.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s