Rebus

John Rebus
Ken Scott encarna a John Rebus a la televisió.

— Doncs jo, John, continuo pensant que 570 pàgines són massa pàgines fins i tot per a una investigació tan complexa com la dels assassinats de John Bíblia. Ja saps que jo sóc partidari de més concisió.

— No sé què dir-te, mussol, ja saps que jo no entenc de subtileses.

— T’has ben guanyat un descans. Tot aquest temps has estat molt atrafegat, anant amunt i avall per tot Escòcia. Fins a les Shetland hi has hagut de volar! I més enllà, en helicòpter, a una plataforma petroliera perduda en el Mar del Nord.

— La meva especialitat és l’acció.

Pausa meditativa i afegit murmurejat, com parlant amb ell mateix:

— I ficar-me en tots els embolics als quals em condueix la intuïció que m’han donat. No sé resistir-me’n.

I, dirigint-se a mi, més fort:

— Si tens alguna reclamació a fer, parla amb l’Ian que és el pare de la criatura.

Jo:

— És que em sap greu dir-li el que t’he dit. Es pensarà que no m’ha agradat la seva novel·la, i no és veritat. La trobo molt ben escrita i mereixedora dels guardons que li han donat per ella. A més a més, trobo que a tu et fa ser enginyós i punyent, a més d’eixelebrat. Però et fa caure bé. Per dir-te que et descriu tan bé que hi ha hagut moments que fins i tot a mi m’has tret de polleguera, de tan cabut com pots arribar a ser, de vegades. Per cert, m’ha agradat molt que hagis començat a deixar l’alcohol. És una iniciativa molt digna de part teva, un esforç molt lloable que espero que arribi a bon port. Si has sigut un bon policia quan bevies, imagina’t que pot passar si et mantens sempre serè i lúcid. En el futur seràs imbatible.

— Ets molt amable, però, insisteixo, hauries de parlar amb l’Ian i demanar-li responsabilitats. D’això també.

— T’adones com poses distància sempre entre tu i qui t’envolta. Encara sort que tens amics en el cos. Fixa’t que no parlo de companys, que és una altra categoria de coneguts. Parlo d’amics, de gent que t’aprecia malgrat tot, que sap que sota la cuirassa de duresa que exhibeixes permanentment, s’oculta una bona persona amant de la veritat i la justícia. I gràcies també a aquesta gent com el Jack, el Brian, la Siobhan i la Gill te n’has sortit. Ja pots estar content.

— Sí, és clar, que ha sigut gràcies a ells que he pogut resoldre el cas. I sí, és clar, que els estic agraït i que estic content. En aquest aspecte no tinc cap queixa de l’Ian, m’ha envoltat de gent competent que m’aprecia. Però no sé si podré perdonar-li mai que m’hagi fet tan irreflexiu, tan impulsiu. I, ja posats a demanar, tampoc no calia que hem dissenyés tan obsessionat per la meva feina. Com els hi ha passat a molts policies, tant a la realitat com a la ficció, aquesta addicció, la incapacitat per a desconnectar de la feina i separar-la de la vida privada m’ha costat el matrimoni. I jo m’estimava la meva dona, saps?

— Sí, ho sé i t’entenc perfectament. És el trist destí de qui és bo com tu en la seva feina quan la feina que fa és d’aquelles de les que depèn la vida i la seguretat de les persones. A mi m’agrada que siguis com ets, poc ortodox en els teus mètodes, gens normatiu. Jo també penso que les normes són escrites per saltar-se-les, de vegades. De vegades, repeteixo. És l’únic consell que m’atreviria a donar-te perquè en endavant visquis una mica més tranquil, que ja et fas gran i ja et convé.

— Gràcies pels ànims i pel consell.

— Què penses fer a continuació?

— Primer descansaré uns quants dies i després viatjaré a Estocolm, a seguir la petja de l’inspector Martin Beck de la policia sueca. És un mite!

— Ah! Se m’oblidava. Quan estiguis a soles amb l’Ian, digues-li de part meva que m’ha encantat viatjar per Escòcia seguint-te el rastre sobre un mapa. Ara ja sé una mica més de geografia d’aquesta part del món. I, si et pregunta si m’ha agradat la novel·la, li dius que sí, concisament. I si insisteix i demana alguna cosa més, li dius que trobo molt meritori haver ordit una trama amb tants personatges i tants escenaris sense fer-se un embolic, com me l’he fet jo, de vegades. Però que no em faci cas, que és que jo em faig gran i ja perdo el fil amb certa facilitat.

—Faig constar que aquesta gravació finalitza a les 5 hores i 55 minuts del dia 2 de juliol de 2020 a la comissaria de Craigmillar, Edimburg.

Click.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s