Zirkus

20200630_081326662_iOS
Igualada, plaça de la Creu.

Quan arribava a la part més alta del carrer ja he vist que el meu banc era ocupat per una mare amb hiyab i la seva filla d’uns vuit anys. Al pati de l’escola es veia activitat, gent traginant bosses plenes de no sé què però que a mi m’ha passat pel cap que eren llibres. Devien preparar les aules pel curs vinent, que serà complicat per tot l’aspecte de les mesures que s’hauran d’observar per a evitar contagis de la Covid-19.

No obstant això, he arribat fins a la porta de l’escola abans d’aturar-me a mirar el mòbil. Avui no hi ha entrada de la Mar, si més no de moment. Ja ho va dir, que aixecat l’estat d’alarma es relaxaria una mica, com hem fet tots, i deixant de banda la pressió que suposa escriure una entrada cada dia, escriuria només quan el cos i el cap li demanessin. Avui no hi ha entrada de la Mar, deia, però, encara que n’hi hagués hagut, tampoc no hauria pogut llegir-la amb calma perquè en engegar-se la pantalla del telèfon el primer que ha aparegut era un missatge de l’Elena. “Bon dia, si arribes abans, pot pujar”, deia. “Pujo”, he respost. I ho he fet.

Encara troba punts de dolor, però ja són menys, certament. Aquests últims dies, torno a sentit algunes punxades als peus i avui hi ha tornat. També ha treballat cervicals, braços i mans, per a activar la circulació, que les mans se m’embotornen i els dits també em fan mal. He arribat una mica acalorat, que el sol ja escalfava tot i que el dia no és clar i hi havia alguns núvols. Sort que al marxar s’havia ennuvolat i no he tingut tanta calor tornant. Em faig gran, o ja ho sóc, directament, i em molesta molt suar i acalorar-me.

He passat uns dies ensopit, per això de fer-me gran. M’he sentit cansat i trist. I, a més a més, en alguns moments, he tingut la sensació de no assabentar-me de coses que passen davant meu, a casa, ja sigui perquè no sento bé, ja perquè no he estat al cas, ja perquè no he estat present i ningú no ha caigut a dir-me les. Si a això afegim la sequera imaginativa que m’impedeix confegir un relat amb cara i ulls, el desastre que planava sobre el meu cap era complet. La calor també juga el seu paper, en això; m’aclapara molt.

Però ja estic més animat. Ahir, un lletraferit conegut meu posava en marxa un projecte Verkami per a reunir fons que financin la publicació Zirkus, un recull d’històries vinculades al món del circ, escrites per ell, Ricard Closa, bellament il·lustrades per Teresa Suau, una altra artista local. Jo vaig fer una aportació i em va canviar l’humor. I és que participar d’un bell projecte com aquest anima, no?

2 respostes a “Zirkus

    1. Doncs alguna cosa rara passa, perquè a hores d’ara, encara no apareix al meu “lector”, que és el que consulto cada dia per saber si heu publicat alguna cosa aquells ala qui segueixo.
      Ara ja he vist la teva entrada, però perquè he accedit directament al teu blog.

      Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s