Campanes

20200622_104536320_iOS

Avui fa exactament quinze anys que l’Anna i jo vam parlar seriosament i vam decidir continuar junts el nostre camí a la vida. Per adonar-nos de com ha passat el temps només cal recordar que els seus dos marrecs encara se li enganxaven a les faldilles. Quan començàvem a veure’ns, ella em deia que arrossegava dues motxilles. Volia dir que dos fills tan petits condicionen molt la vida quan encara s’és a temps de refer-la. En aquell moment, encara en ple dol per abandó, se sentia molt sola i era pessimista. No ha sigut fàcil perquè res no ho és a la vida, però junts ens n’hem sortit, hem arribat fins aquí i penso que podem estar orgullosos.

Ara la Paula acaba d’acabar psicologia amb una nota altíssima, i si ella té vint-i-un anys, son germà enguany n’ha fet divuit, ja és major d’edat i està a punt de treure’s el carnet de conduir. El mateix Nil que jugava amb mi al cotxe groc i em feia una plantofada i reia cada cop que en veia un abans que jo. O aquell que, encara abans, s’hi fixava en les rodes dels cotxes aparcats i quan en veia una sense llanta ens ho explicava amb la seva mitja llengua. Era tan petit que el dúiem en cotxet pel carrer.

Probablement, el carnet ja el tindria si no fos per aquest desastre de la Covid-19, que tot ho ha aturat. Aprofitant la represa, que és com el Govern de Catalunya ha decidit anomenar —amb encert, penso jo— el que a l’estat espanyol es coneixerà com a nova normalitat, vam marxar a la Ràpita per a inspeccionar l’estat del pis, fer-li un bon repàs i quedar-nos fins a Sant Joan. Volíem fer unes minivacances. Vam anar amb l’Ana, que ella s’ha passat tot el confinament pràcticament tota sola al seu pis d’Igualada i es tenia ben guanyats uns dies de companyia i relaxació a la seva segona pàtria, però la mala sort va voler que caigués de mala manera i prengués mal. A l’ambulatori de la Ràpita porten les coses d’una manera, per la Covid-19, vull dir. Abans d’accedir al recinte, sense acompanyant, el malalt ha de fer cua al carrer. A Amposta, a les urgències de l’hospital on la van enguixar, d’una altra. Allà vam poder accedir tots tres a la sala d’espera. Ella sola als despatxos i sala de cures. I aquí a Igualada, l’origen de tot a Catalunya, encara d’una altra.

El Ramon, que està en observació per un dolor al pit, m’explica que està molt avorrit, sense companyia, en una habitació per a dos pacients. Ell pot rebre la visita d’una única persona, que ha de ser sempre la mateixa, d’una a tres del migdia. El seu veí, que dit sigui de passada, és sord com una campana, segons el Ramon que tampoc no sent gaire bé, de set a nou del vespre, que és, sens dubte una millor hora per a les visites que la seva.

Però és normal que cada centre s’organitzi d’acord amb els seus criteris complint sempre amb la norma que dicta l’autoritat competent. El que no em sembla tan normal és que, al mateix temps, el país estigui rebent turistes de països on la pandèmia està en el seu punt més àlgid i està sent tractada amb criteris tan erràtics com els del seu president. O que les normes bàsiques de protecció, com la distància preventiva, no es compleixin escrupolosament en tots els llocs de restauració.

Amb relació a l’expressió sord com una campana, he buscat una mica d’informació. No és que no l’hagi sentida abans, que sí que l’he sentida, sinó que sempre m’ha cridat l’atenció perquè mai m’ha fet la impressió que les campanes puguin ser sordes. És clar que hi haurà qui em dirà que s’hi tornen de tant soroll com fan. El fet és que jo sempre dic sord com una tàpia, que és un equivalent a tots els efectes, però una tàpia ni fa soroll ni escolta. Només he trobat un blog que en parli. És el blog de José Gargallo Gregori, i no n’explica l’origen de l’expressió, però sí que dóna tot un seguit prou llarg d’equivalents, entre els quals el de la tàpia. El senyor Gargallo és de la Vall d’Uixó.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s