Orígens

La Punta de la Banya i Sant Carles de la Ràpita des del mirador de La Guardiola.

L’inspector Rebus investiga assassinats a Escòcia. Mentrestant, jo a Catalunya investigo coses sobre les quals tinc curiositat i no són truculentes.

L’origen de Sant Carles de la Ràpita cal buscar-lo en una població fundada l’any 1780, durant el regnat de Carles III a Espanya. Entorn d’aquella població s’articulava un ambiciós projecte que pretenia convertir la Badia dels Alfacs en un enclavament comercial important en el Mediterrani. La ciutat on estic aquests dies, seria un bon exemple de les polítiques que bastia la il·lustració en matèria d’infraestructures i poblament.

Era a finals del S. XVIII i el projecte incloïa un canal de navegació entre l’Ebre a Amposta i el Port dels Alfacs, posteriorment reconvertit en canal de rec, la carretera reial, bateries defensives i l’habilitació del port pel lliure comerç amb Amèrica.

Les primeres edificacions de Sant Carles de la Ràpita donaven resposta a la necessitat d’emparar als treballadors que havien d’executar el projecte, però després es va dissenyar un pla urbanístic destinat a consolidar un poblament del territori que permetés donar vida, i conservar i defensar les infraestructures creades.

Abans d’això, la duresa de la vida a la zona a causa de la insalubritat dels aiguamolls sempre havien dificultat l’assentament humà al Delta de l’Ebre, deshabitat durant llargs períodes de la història. I no obstant això, presència de l’home en el territori data del paleolític, si més no. Les restes trobades a la cova del Tendo, al massís de Montsià, ara desaparegudes, així ho evidenciaven. Després han passat altres cultures que han aprofitat el port natural dels Alfacs i les seves rodalies pel comerç, la pesca, la ramaderia o el conreu, com els àrabs que van construir la rábida que més tard donaria nom a la població. Una rábida és una fortalesa de caràcter militar i religiós que els musulmans construïen a les fronteres dels seus dominis amb els regnes cristians.

Els directors del projecte il·lustrat ordenat per Carles III d’Espanya inicien l’edificació de la ciutat sobre terrenys de l’heretat de la Ràpita, propietat en aquells temps de les monges santjoanistes que havien habitat un convent allà on prèviament havia existit la rábida islàmica. Per culpa de les incursions de pirates i corsaris, les monges havien abandonat el seu assentament l’any 1579, marxant cap a Tortosa. Els perills que venien del mar també dificultaven el poblament de la regió.

En convertir la zona en un lloc de noves oportunitat, les obres de construcció del projecte il·lustrat van començar amb una empenta tan gran com la brusquedat amb què es van aturar el 1794, després de tot un seguit d’entrebancs econòmics i polítics.
Durant el S. XIX, la ciutat ha estat denominada successivament com a Nueva población de San Carlos, San Carlos de los Alfaques i, finalment, San Carlos de la Ràpita, nom que ja no ha canviat més que per a ser catalanitzat i, entre els anys 1937 i 1938, durant la guerra civil quan la república la va anomenar la Ràpita dels Alfacs.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s