Rapitencs

Platja de Capri a Sant Carles de La Ràpita

Sebastià Juan Arbó apareix en guies i enciclopèdies com el rapitenc més il·lustre. I, no obstant això, en tots els anys que fa que vinc a Sant Carles, mai abans havia sentit com en aquesta ocasió la curiositat de saber-ne coses.

Sebastià és nascut el 1902 en el si d’una família de jornalers que, quan ell tenia vuit anys, es trasllada a Amposta seguint els amos que els donen feina. És a la capital del Montsià que s’escolaritza i on, tot i que ja de ben jove treballa de meritori per a contribuir a l’economia familiar, s’inicia en el món de les lletres. Sembla que la mestressa de la casa per la qual treballaven els seus pares, en donar-li accés a l’àmplia biblioteca de què disposa, hi exerceix una influència cabdal sobre el jove Sebastià.

Quan li toca, marxa a fer el servei militar a Barcelona i allà descobreix un món de possibilitats sorprenents i desconegudes per a un jove que ha crescut en un ambient rural com ell. S’hi instal·la i hi desenvolupa tota la seva trajectòria literària, que arrenca el 1931 amb la publicació de L’inútil combat. Sebastià Juan Arbó és ressenyat com a novel·lista, biògraf, traductor i periodista i de tot això exercí, realment. Però el seu gran mèrit rau en el fet que amb la primera novel·la publicada es constitueix en una mena de precursor de la novel·la existencialista, com se la va anomenar a partir de les obres escrites per Camús i Sartre.

El 1948 obté el Premi Nadal amb la novel·la Sobre las piedras grises, en castellà, amb què abandona temporalment la producció en la seva llengua materna, a la qual retorna el 1965 amb les Narracions del Delta. Un any abans de guanyar el premi, però, publica la que és considerada com a la seva obra més important, Tino Costa, una narració en tercera persona de l’ambient de l’Ebre en la qual apareix un heroi estrany al món on viu que és arrossegat per una fatalitat que sent però no comprèn.

Sebastià Juan Arbó va morir a Barcelona el 3 de gener de 1984.

Reconec que coneixia la seva existència però que desconeixia absolutament la seva obra. Encara ara no puc dir que hagi llegit res que Sebastià Juan Arbós hagi escrit. Em resulta curiós que es tracti d’un autor al qual sempre he sentit anomenar sempre pel seu nom complet. A Sant Carles de la Ràpita, hi va néixer i hi és enterrat, també. Hi ha una plaça amb el seu nom i, a la plaça, un bust d’homenatge i record. La biblioteca municipal també porta el seu nom, però com ha quedat palès, la pràctica totalitat de la seva vida la va passar fora d’aquí.

El meu sogre va haver de marxar de la Ràpita sent molt jove, no a fer el servei militar sinó a buscar-se la vida. Eren temps difícils aquí, segons que explicava. Va anar a parar a Igualada, on les coses no eren fàcils però aleshores hi havia feina, a la indústria tèxtil, i s’hi va quedar. Temps després, va poder arrossegar a tota la seva família, mare vídua i tres germans més petits.

Avui, documentant-me sobre el que és considerat com el gran escriptor de l’Ebre i de la seva gent, he pensat en el Josep i en les històries que ens explicava de La Ràpita del seu temps d’infant i adolescent.

El Montsià

Una resposta a “Rapitencs

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s