Rubber Soul

Roba estesa
Roba estesa

Sempre arriba un punt en què saps que ja no podràs dormir més. Amb més motiu quan ja portes una estona intentant reconciliar el son després de llevar-te dos cops per a atendre amb certa urgència les reclamacions del cos. Avui, aquest moment s’ha esdevingut quan el despertador deia que era un quart de set. En aquestes situacions sempre mires l’hora, per a certificar el final del son del dia o per a constatar la gravetat de la tragèdia.

Després de fer-me la toaleta i haver pres el primer cafè, he segut a la butaca, a llegir en Murakami. El protagonista de Pinball 1973 viu amb dues bessones idèntiques que dormen una a cada cantó del seu llit amb ell al mig, de les que no sap ni quan ni com es van instal·lar en el seu pis. El fet important, però, és que conviuen en pau i harmonia, en una mena de simbiosi que els fa prou feliços dintre dels límits que permeten les monòtones vides que porten. En el punt on em trobava ahir al vespre, «una de les dues bessones es va aixecar per a posar un disc: Rubber Soul». És un disc de The Beatles que les noies han comprat per a regalar-li al noi.

Aquest episodi m’ha recordat que jo també havia tingut un equip de música com aquell en el que sona Rubber Soul a la novel·la. El 1973, quan es desenvolupa l’acció, jo era jove i, a mitges amb la noia amb qui vivia aleshores, havíem comprat a terminis els elements de la cadena que la nostra exigua economia ens permetia. El giradiscs era el més valuós, un Garrard. L’amplificador era un Vieta de producció nacional, que no estava gens malament, i les caixes acústiques —aleshores tothom en deia bafles— eren casolanes, d’algun fabricant desconegut proveïdor de la botiga d’electrònica que ens va vendre l’equip, però sonaven —petaven— bé, i eren grans com una mala cosa. Era un conjunt heterogeni, però era bo. L’evolució de l’electrònica i l’aparició dels discs i les cadenes compactes van fer passar de moda a aquella mena d’aparells, i no obstant el seu desús, l’equip de música sempre va anar amb nosaltres allà on ens vam posar a viure.

Ara ja fa molts anys que aquella noia i jo ho vam deixar estar. Després de molts més de conviure-hi, vaig decidir recuperar la il·lusió i intentar ser feliç. Sabent que la felicitat és un estat d’ànim i que no és permanent, jo considerava que tenia dret a perseguir-la i a aprendre a copsar aquells instants que verdaderament cal assaborir. Ella no ho va entendre mai, tenia un sentit tràgic de la vida que arrossegava a tothom que hi havia al seu voltant. A mi, que sempre he sigut més aviat poruc, em va costar molt de reunir el valor necessari per a prendre la decisió de trencar un cercle viciós que ja durava massa temps.

Però al final ho vaig aconseguir i els nostres destins es van separar. Jo vaig emprendre el meu nou rumb; no sé què fa ella. De l’equip de música tampoc no ens sé res, perquè li vaig donar tot el que tenia, Rubber soul inclòs, que és un disc que havíem escoltat junts i era seu, d’abans de conèixer-nos.

Però tot això que ara explico ja no és més que un record vague, molt llunyà i potser fins i tot inexacte. No tinc manera de verificar-ho perquè tota la meva vida anterior ha desaparegut i no en queda ni rastre, ni una fotografia, ni un document, ni un amic, ni un conegut. Res de res. Prou que se n’ha cuidat que així sigui aquella noia que jo havia estimat, la mateixa amb qui havia comprat a mitges una cadena de música. És com un malson agotzonat en algun racó de l’inconscient que espera pacient un descuit per a esglaiar-te estimulat per un detall, una cançó o una lectura.

Però malsons a banda, ara sóc feliç amb ben poca cosa, com en aquest moment, assegut en silenci, escrivint i veient a través de la balconera com el sol s’acosta a la roba estesa.

Una resposta a “Rubber Soul

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s