La Clau i el Rata

El comitè
El Comitè. Drets: Nico, Pere, Jaume i Càndid. Acotats: Ricard i Ramon.

Ahir al vespre vaig acabar «Escolta la cançó del vent». La primera novel·la de Murakami és curta i si bé està escrita amb un llenguatge planer i es llegeix de pressa i sense complicacions, m’ha deixat fred. I no obstant això, no puc dir que no m’hagi agradat, perquè té alguna cosa que et convida a tirar endavant, però la història que conta em resulta llunyana. I és potser per això, perquè han passat quaranta anys des que jo en tenia 25 i el llibre va ser publicat per primer cop, que em resulta llunyana la vida ociosa d’un jove universitari japonès i del seu amic durant unes vacances d’estiu. Això més que la distància física i cultural que ens separa del país del sol naixent. Després de tot, l’acció es desenvolupa l’estiu de 1970 en un entorn molt occidentalitzat.

Primer he escrit país del sol ixent, no sé ben bé per què. Potser perquè (em) sona bé, però de cop m’ha entrat el dubte de si l’expressió seria correcta o no, i he consultat a Google. He trobat l’origen de la denominació el país del sol naixent, que es remunta a l’any 607, quan el Príncep Shotoku va enviar una missió diplomàtica a la Xina amb la intenció d’absorbir tots els aspectes de la seva cultura que li fos possible. El príncep admirava la cultura d’un país que s’havia desenvolupat molt abans que el seu. El fet és que l’any 607 Shotoku, mitjançant els seus diplomàtics, va enviar una carta a l’emperador xinés que encapçalava amb una salutació que pretenia ser amable. Deia: Del Fill del Cel en la terra on el sol es lleva al Fill del Cel en la terra on el sol es pon. I, encara que (sembla que) als xinesos no els va agradar que el príncep gosés posar-se al mateix nivell que l’emperador, el cert és que, passats alguns anys, acabaren acceptant el nou nom de Wa —país petit, com es coneixia al Japó— i inscriviren en els seus registres el de Nippon, origen del sol que els japonesos havien adoptat.

Avui el Comitè havia de fer una caminada abans d’esmorzar a La Clau. La Clau és un enclavament que pertany al terme de Veciana. La clau del nom ve de la forma de clau —el joc de paraules estava cantat— que té aquest enclavament que s’endinsa en territori del terme dels Prats de Rei. Ens ho ha explicat el Jaume, que ens havia convidat a esmorzar a la casa que la família té allà. Ara que està jubilat, li serveix d’esbarjo i hi té un hort.

La inestabilitat havia sigut anunciada pels homes del temps, Ramon inclòs, i alguns hem dormit amb un ull obert, pendents de si plovia o no. Jo m’he despertat a un quart de 6 a fer un riu i ja plovia, de manera que he activat el pla B, que consistia a marxar igualment, però més tard, a endrapar només, sense caminar, aixoplugats a La Clau per l’hospitalitat del Jaume. I me n’he tornat al llit, però ja no he pogut dormir i m’he tornat a llevar, aquesta vegada per a iniciar la vigília del dia. I està clar, tret de fer soroll, alguna cosa havia de fer per a passar l’estona que faltava fins a l’hora de marxar. Així que, després d’endreçar la cuina, fer una cafetera perquè hi hagués cafè per tota la família quan es llevés, fer un cafè, vestir-me i tota la parafernàlia subsegüent, m’he assegut a la butaca a llegir una estona.

I com que la nit abans havia acabat «Escolta la cançó del vent», he començat «Pinball 1973», que ve en el mateix volum, la segona novel·la de Murakami, protagonitzada també pel mateix narrador i el Rata. El Rata és l’amic del narrador.

Vista des de La Clau
Vista des de La Clau

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s