Gran Bros

Cereal a La Muntanyeta
Camp de cereal a La Muntanyeta

Penso que l’Elena ha fet una bona feina. He volgut provar-me les cames al meu pas, sense el condicionament que representa seguir el ritme més fort o més fluix de ningú, i he marxat sol. Avui havia de conformar-me amb un circuit urbà i he decidit anar cap a l’estadi Atlètic, a la falda de la Muntanyeta, i pujar-la des d’allà, agafant el camí que porta a l’Espelt. La Muntanyeta no és alta —amb prou feines supera els 400 m d’altura—, però des del punt més baix del camí, entre de les pistes d’esquaix de l’Infinit i el Torrent de l’Espelt, fins a dalt se salven 80 m de desnivell en un km, amb algunes rampes ben dretes, suficient per a la prova que volia fer, i les cames han respost bé.

Ja he començat a llegir “Escolta la cançó del vent”, la primera novel·la de Murakami, aquella amb la qual va guanyar un premi a la millor novel·la d’un escriptor novell, i no vull que passi ni un dia més sense deixar anotades les meves impressions respecte a “Esta bruma insensata”, per més que sé que no em serà gens fàcil parlar-ne.

L’acció transcorre un cap de setmana d’octubre de 2017, tot just proclamada la República Catalana, proclamació suspesa a continuació. Simon Schneider, el protagonista i narrador en primera persona, tot i viure un moment històric, es mostra indiferent i no pren partit ni pels independentistes ni pels constitucionalistes. Vila-Matas, a través del seu personatge, més aviat emet judicis subtilment irònics sobre uns i altres.

Però aquest és únicament el rerefons enrarit d’una novel·la estranya. ¿És una novel·la, o és una forma novel·lada d’opinar sobre alguns aspectes de la literatura i del negoci editorial? Jo no estic capacitat per a respondre a aquesta pregunta, però intueixo que és pertinent i que alguns, més erudits que jo, també se l’hauran fet. Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument. Hi ha moments que sembla que l’autor ens estigui explicant passatges de la seva vida, ja que ha creat un recull breu de personatges i d’anècdotes tan reals i creïbles que podrien passar per episodis viscuts.

Al principi, l’acció es desenvolupa a Cadaqués i el Cap de Creus. Després es desplaça a Barcelona, on es produirà la catarsi final. Simon Schneider viu en un casalot decrèpit que havien comprat els seus pares anys enrere. Imaginàriament i simbòlicament, està situat al cantó d’un penya-segat del Cap de Creus —la fi del món— i amenaça ruïna. En aquesta casa hi ha una finestra capriciosa que no sempre mostra el que hi ha a l’altra banda. Allà Simon guarda en un arxiu que ja és molt voluminós totes les frases que li criden l’atenció dels autors que llegeix. Es considera un escriptor fracassat i ha consagrat la seva vida a les traduccions prèvies —ni tan sols definitives— i a col·leccionar cites per a proveir a l’autor distant, com l’anomena, que és l’únic client que té.

L’autor distant es fa anomenar Gran Bros i no li fa gaires comandes ni li paga gaire bé, i no obstant això el profit que en treu de les cites és enorme. Malgrat la seva mediocritat anterior, des que es va instal·lar als Estats Units, Rainer Schneider —és com es diu en realitat Gran Bros— ha tingut un èxit rutilant amb les cinc novel·les veloces que ha escrit allà fent servir les cites que li fa arribar el seu germà. I els consells que també li envia tot i que ningú li demana. Són consells tècnics, relacionats amb l’estructura de les històries, la construcció de les trames, els perfils dels personatges…

Una guilladura adorna a Rainer Schneider. Només arribar a Nova York, es va fer fonedís i mai més s’ha mostrat en públic, a imitació de Robert Pynchon, l’escriptor estatunidenc de densa i complexa narrativa que és citat regularment com a candidat al Nobel de literatura. Des de sempre, la seva localització és un misteri tan ben guardat que a hores d’ara fins i tot s’especula sobre la seva identitat.

Tota la novel·la és un torcebraç entre els dos germans, estiguin junts o no. Simon es considera molt agreujat per la manera com el tracta el seu germà i no para de trobar raons per a incrementar el seu descontentament, però al mateix temps, quan arriba l’hora de la veritat, és absolutament incapaç de reivindicar-se.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s