Hokusai

IMG_6471

Malgrat les previsions, ahir a la tarda no va ploure finalment i, renunciant a les precaucions que havíem pres a l’hora d’estendre-la, vam treure al mig del pati la roba perquè s’eixugués al sol que lluïa. I més tard fins i tot vam sortir de casa a fer un volt i a prendre una orxata a la Rambla, si teníem sort i trobàvem taula, que ja preveiem que el centre d’Igualada estaria ple a vessar, com així va ser. I no obstant això, vam tenir sort i vam aconseguir seure. La primera orxata de la temporada, però, no ens va estar gaire bona. En el camí ens havíem trobat amb el Josep i la Ma Teresa i la vam fer petar una mica. Estan perfectament bé, sortosament.

Després de l’orxata, no vam tardar a tornar a casa. Feia un airet suau però fresc contra el qual no anàvem proveïts. Abans de sopar encara vaig dedicar una estona a llegir. Jo era a la nostra terrassa i els personatges de la novel·la eren a la terrassa de l’hotel de Barcelona on s’allotja el Rainer Schneider, el germà del narrador en primera persona, quan vaig trobar una frase amb la qual estic tant d’acord que no vaig poder estar-me d’anotar-la. El Simon diu (en castellà): “Hi havia, a més a més, moltíssimes raons de pes per a afirmar que qualsevol versió narrativa d’una història real era una forma de ficció. Des del moment en què es reordenava el món amb paraules, es modificava la naturalesa del món”.

I, unes línies més endavant, dirigint-se a Rainer, afegeix (en castellà): “Però la veritat no s’assoleix mai i, a més, sembla que no sàpigues que, quan s’escriu alguna cosa que succeí realment, les mateixes paraules comencen a suggerir connexions que semblaven absents dels fets que descrivien… Encara més, després la trama pren el control i comença a determinar què queda dintre i què queda fora, imposa la seva pròpia lògica i guia a l’escriptor…”

Aquesta idea que tan admirablement expressa el Simon és un convenciment que tinc des de fa temps. La sensació d’acabar convertit en un simple instrument de la història que vol explicar, sigui basada en la realitat sigui pura invenció, és una sensació que només pot haver experimentat qui ha intentat escriure, encara que es tracti només d’un aprenent. I és curiós que hagi trobat reflectida en una novel·la de Vila-Matas que, entre moltes altres coses, tracta d’escriptors frustrats i escriptors exitosos, una sensació que jo he tingut. I no deixa de ser curiós, també, que justament fa uns pocs dies, la Mar en parlés el seu blog. Era amb relació a un relat que va escriure com a una pràctica de construcció de personatges en un curs d’escriptura que va fer. Robert Salinger es deia el personatge i Robert Salinger es diu l’entrada de fa tres dies. Jo ja li vaig dir a la Mar que a mi m’ha passat el mateix.

Però les coincidències d’avui, amb relació a “Esta bruma insensata”, no acaben aquí. Ja he dit que Simon Schneider és personatge de la novel·la i narrador en primera persona al mateix temps. Al principi de tot, quan es presenta, explica a què es dedica i es descriu com a “traductor previ” i “distribuïdor de cites” literàries que localitza, classifica i conserva en fitxes que guarda en un arxiu. I diu (en castellà): “En certa manera, aquella feina de «traductor previ» s’assemblava, per la seva modesta faiçó, a la d’hokusai, que era un altre dels noms que jo donava al meu ofici de distribuïdor de cites, doncs, per algun motiu que no arribava a comprendre, aquesta feina que jo feia —servir cites a qui jo de vegades anomenava «l’autor distant»— em recordava a les activitats d’algun subaltern japonès”.

Mai a la vida, abans de començar a llegir la novel·la fa uns dies, havia sentit aquesta paraula: hokusai. És prou normal, perquè és japonesa i jo no en sé, de japonès, és obvi. I no obstant aquesta obvietat, no deixa de ser curiós que ara, fa un moment, quan jo ja estava escrivint aquestes línies, el Marc, hagi deixat sobre la taula, just a tocar de l’ordinador, un llibre de tapes dures bastant gruixut titulat “Hokusai“. Marxava a Carme, amb el Nil i la Paula, a passar la resta del dia amb el seu pare, i havia replegat les seves pertinences, entre les quals el llibre. I m’ha explicat que és un còmic, sobre la vida d’un dibuixant, gravador i pintor japonès d’aquest nom, que va viure a cavall entre els segles XVIII i XIX, quina obra, en arribar a París, va tenir molta influència entre els impressionistes, alguns de la talla de Van Gogh, Monet, Degas, Toulouse-Lautrec.

2 respostes a “Hokusai

  1. Hola company, fa dies que ho brodes, enhorabona!

    La gran pregunta: què és la realitat? Per a mi un fet subjectiu, si més no les possibles interpretacions que en fem d’ella.

    D’en Hokusai em va costar molt entendre la seua obra fins que en van fer veure que treballava amb fractals.

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s