Je suis en cours

20200522_151720683_iOS

Ni una paraula. Avui començo ben bé amb la síndrome del full en blanc. Altres dies, poques o moltes, algunes paraules ja m’ha vingut al cap mentre camino sol o amb els companys, o per altres procediments inspiradors quins mecanismes desconec. Avui, però, no he anat a caminar ni m’ha vingut cap inspiració i estic en blanc.

I és que avui està resultant un dia una mica estrany. Parlo, és clar, des del meu punt de vista. Abans de posar-me a escriure, m’he adonat que fins i tot els col·legues caminadors amb els quals comparteixo diversos grups de conversa, estan immersos en una mena de silenci sepulcral, a diferència d’altres dies que no parem de xerrar, ara l’un, ara l’altre, que som uns quants i els moments de verborrea s’alternen i es combinen sense massa aturador. Però avui no, avui tret de les salutacions de primera hora —bon dia, ànims i aquestes coses— es percep una mena de llei de silenci que sembla que ens afecta a tots. Què hi farem?

Pel que fa a mi, he començat el dia més d’hora que no voldria. Per més que em proposo mantenir-me al llit fins a l’hora convinguda la nit anterior amb el meu despertador —avui, en concret, les 7 del matí per solidaritat amb l’Anna que li tocava divendres de jornada intensiva i començava a treballar a les 8—, no hi ha manera i em desperto una hora abans. Hauré de concloure inevitablement que el meu cos en té prou amb 7 hores de repòs nocturn horitzontal i no en vol més.

Molt abans de l’hora convinguda amb la resta de participants —avui, en concret, un quart d’onze del matí perquè a la Carme li ha sorgit un altre problema d’última hora— jo ja tenia el meu estudi de connexió a punt per a la classe de francès. Per immergir-me i anar fent boca, ja de bon matí tenia sintonitzada i estava escoltant France Bleu Roussillon, i després de dutxar-me i esmorzar m’he posat a revisar els documents de treball i a escoltar les gravacions associades per resoldre les qüestions que es plantejarien durant la classe. El jovent de casa dormia encara quan m’he tancat al meu estudi, molt abans de l’hora, insisteixo, i per això també he confeccionat un cartell per a penjar a la porta perquè no em destorbessin si es despertaven durant la sessió. “Jes suis en cours”, deia. La classe ha transcorregut amb les incidències tècniques i d’altre tipus que són habituals en aquests casos, com ara talls de connexió i altres que no vénen al cas, però amb tota la normalitat que la situació i les nostres capacitats tecnològiques permeten.

He quedat astorat de l’efectivitat de tota aquesta mise en scène, par-ce-que, après le cours j’ai continué en pensant dans la langue de Molière. Ah, pardonnez-moi, je n’étais pas conscient d’être escrivint en francès. I així he continuat una estona, i he començat a preparar la redacció d’entre 200 i 250 mots que ens ha demanat la Judith sobre algun dels nostres viatges o escapades a França.

I, mira tu, de quina manera més ximple he passat tot un matí amb el cap bien occupé.

Una resposta a “Je suis en cours

  1. Bona tarda, el dijous al mirador de Montserrat, a les guixeres, varem coincidir a un petit grup de veterans de la Uec, pel que es veu surten en petit comité i sense ampliacions. El Mollá, va dir que s’ha aprimat 8 kgs i que ara no fará mes excursions de varios kms, que sortirá cada dia 3 o 4 kms.Pel que veig es van fen petits grups per sortir al camp, Aveure si algún dia ens podem ajuntar en algún petit grup. Salutacions i Salut

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s