Dissabte

20200516_063839580_iOS

El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment.

He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més que per necessitat, escrivia les entrades a la tarda i les deixava a punt. L’endemà, les hi feia els últims retocs i les publicava a primera hora del matí, abans de les 8, normalment, sovint quan l’Anna encara dormia. Treballava des de casa, això ara també ha canviat.

Ara estic descol·locat i escric a estones perdudes, sense continuïtat, com feia abans. Espero que aquesta indefinició no em duri i trobar un moment adequat, perquè penso que és millor no haver-me d’aturar, qüestió de concentració. També espero que la recuperació no s’aturi i que caminem cap a la normalitat amb pas prudent però ferm, sense entrebancs. Seria el més desitjable.

Mentrestant, fruit d’aquesta màniga més ampla, aquesta setmana he pogut visitar a la fisioterapeuta. Jo ahir no vaig sortir, però avui hem sortit a caminar amb l’Anna, que és dissabte i ella pot. Hem anat al Mirador de Montserrat, al camí de les guixeres, que és un circuit que a ella li agrada i a mi també. Per prudència, plovisquejava, hem fet una versió curta, de 6 km. I ha anat bé i els peus no m’han fet el mal que m’havien fet els últims temps. He arribat a casa amb una ombra de molèsties que jo continuo atribuint a alguna afecció òssia, però és evident que la sessió de massatge, en relaxar la musculatura i desfer les contractures, ha contribuït a millorar considerablement la situació.

La lectura de Murakami avança a bon ritme. Escriu de manera senzilla, directa i entenedora, i això m’agrada molt. Com em deia una amiga manresana fa uns dies, el llibre no és un manual per a prendre a escriure, sinó un conjunt de reflexions entorn d’aspectes relacionats amb l’escriptura i, més concretament, amb l’escriptura tal com ell l’ha experimentat. Ja he llegit coses que m’ha semblat molt interessants, i si no fos que semblaria arrogant per part meva, coses amb què m’identifico plenament que ja explicaré.

2 respostes a “Dissabte

  1. Vas pel bon camí Ricard, i ben cert que l’escriure no t’ha de privar d’altres coses segur que mes atractives en aquests moments de noves llicències de llibertats i moviments.
    Els que et seguim en aquest bloc o altres que ho fan al facebook hem esperat la ‘crònica’ diària de la teva sèrie ‘Confinament’ amb l’al·licient de fer anar el cap al conjunt del que tu ens explicaves. Ha estat una bona estona en la rutina que ens ha comportat la reclusió.

    Ara, ves al teu aire, i explica el que vulguis i quan et vingui al cap. Ens ho seguirem passant be tot llegint-ho i admirant la teva destresa en el vocabulari i composició de l’escrit.

    L’altre dia, no se on, vaig llegir una frase de l’ Oscar Wilde. Va per tu:
    “No existeixen més que dues regles per a escriure: tindre alguna cosa que dir i dir-la.”

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s