Un bon dia

La Rochelle

M’ha semblat que era massa d’hora per a pensar a fer-me uns ous remenats i m’he girat, he canviat de cantó disposat a esperar que arribés l’hora habitual de llevar-me. No he tornat a dormir profundament però, atrapat en un desmenjat entreson, he reposat una hora més, fins que la polsera ha vibrat al meu canell. Eren tres quarts de set del matí i avui som divendres.

Quan al cap d’una estona he sortit a la terrassa amb la tassa de cafè a les mans, he vist el cel cobert de núvols que auguraven aigua però, malgrat tot, he pensat que avui seria un bon dia. No sé per què ho he pensat, com no sé com puc somiar a fer-me uns ous remenats per esmorzar si amb prou feines sóc capaç de fer-me un ou ferrat. I, tanmateix, ho he somiat i deu ser que els mecanismes del subconscient són inescrutables, com diuen que ho són els camins del Senyor. I, malgrat tot, amb el cafè cremant-me les mans i veient un cel tan poc prometedor, he pensat que avui seria un bon dia.

I quan he acabat el cafè, m’he dutxat i m’he vestit i he endreçat l’habitació per a preparar la connexió de la classe de francès. Aquest gust de posar-hi is en el lloc on anirien comes, és de Hemingway, diuen. A mi m’agrada imitar-lo de tant en tant. I he esmorzat, que després de la classe és massa tard per mi, però no m’he fet ous remenats, que no tinc idea de per què ho he somiat, perquè no els he esmorzat mai a la vida, que jo sóc més de dolç a primera hora, i he obert per la meitat dos pans de llet i hi he escampat una capa de margarina i, a sobre, una altra d’una melmelada de castanyes que un dia va portar la Paula d’una escapada amb el Marc que no menja ningú més que jo i ja tinc ganes que s’acabi, perquè és potent i embafa una mica, i me’ls he cruspit ben regats amb un got de suc, de préssec, que és el que més m’agrada. I després un bon cafè, el segon dels quatre que faig al dia.

I aleshores m’he assegut a l’escriptori i he començat a escriure els primers paràgrafs d’això. I he provat de connectar-me per la classe i no podia, i a cuitacorrents he baixat el Jitsi Meet per la tauleta per a poder seguir la Judith des d’allà. I tot ha sigut una mica de boixos, però al final s’ha imposat el seny i hem pogut fer la classe com si res no hagués passat, tret que la Carme s’ha equivocat de deures i havia fet uns que no tocaven. I avui hi ha hagut molta conversa i estic content perquè cada cop se m’afluixa més la llengua i, tot i que dubto i m’equivoco, la Judith, que és un àngel, diu que m’entén. I un dels exercicis que hem fet, parlava de La Rochelle i m’han vingut unes ganes tremendes d’anar-hi, i ja me l’he apuntat a la llista de destinacions futures, per quan tot aquest malson s’acabi i podem tornar a viatjar. Aleshores tindré la llengua més fluixa encara i podré comprovar si és veritat que se m’entén, com em diu la professora.

I, quan ha acabat la classe, he escrit la continuació d’això, i he arribat fins aquí sense esforç, perquè he escrit tal com rajava.

I és que, sense dubte, avui serà un bon dia.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s