Avorriment

ONBARCELONA PELICULA LA CASA TORCIDA

Ahir a la tarda vaig veure “La casa torta” una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l’Agatha Christie que vaig gravar fa uns dies al canal TNT per a poder-la veure a una hora més convenient. Arribat el moment, l’Anna em va fer notar que ja l’havíem vista al cinema, que ella la recordava perfectament i la vam deixar de banda.

Primer em vaig posar a llegir, però estant sol a casa, amb aquell silenci pesant que hi ha quan l’Anna treballa a la feina, al cap d’una estona m’abaltia. Així que, per espavilar-me, vaig baixar al pati a fer un parell de breus reparacions i, en acabat, vaig pensar que podia seure al sofà a mirar la pel·lícula sense molestar a ningú. Jo no recordava gens la trama, i tractant-se d’una novel·la de l’Agatha Christie, aficionat a la novel·la negra com sóc, volia tornar a veure-la. Ara puc dir que ve a demostrar com pot ser de perillós l’avorriment, que pot induir a l’assassinat.

M’avorreixen les entrades de Facebook que conviden a copiar i enganxar un text en el mur del teu propi perfil. No he sigut mai d’iniciar aquesta mena de cadenes ni de donar-les-hi continuïtat. Aquella a la qual em refereixo pretenia esbrinar quanta gent seria capaç de llegir-la fins al final. Es tracta d’un text sense fotografia que sosté que avui dia som tan visuals que no ens molestem a llegir un text que no vingui il·lustrat, perquè ens avorreix. Jo l’he llegit fins al final, com faig amb tot el que m’interessa, ja sigui pel tema que tracta, ja per qui ho comparteix. Per altra banda, llegir-lo fins al final és l’única manera de saber que et proposa copiar i enganxar, però no he fet cas i no ho he fet, no m’agrada, no hi crec. Però em sorprèn d’algunes persones que es converteixin en baules d’aquestes cadenes.

Ahir al matí també parlava de l’avorriment amb el José Luis, entre altres coses. Era el seu aniversari i li vaig trucar per a felicitar-lo i vam parlar una estona. El meu germà sempre ha sigut de matinar tant o més que jo, i em deia que ahir precisament se li havien enganxat els llençols. Em deia que s’ha adaptat al confinament de tal manera que últimament no es lleva tan d’hora. Encara no ha sortit al carrer, que diu que fins que les coses no estiguin més clares no pensa sortir de casa. És aprensiu i es considera doblement vulnerable, perquè no és jove i per les afeccions que pateix. I a mi em sembla bé que sigui prudent, perquè la veritat és que prou té amb totes les petites —o no tan petites— coses que ja li condicionen la vida, per arriscar-se a complicar-se-la més.

El fet és que jo li deia que dos mesos de confinament ens han fet veure als qui no hem de sortir a treballar —ell està ara afectat per un ERTO—, que tampoc no cal allargar el dia matinant massa, que el dia ja té prou hores per a ocupar sense avorrir-nos. Fins i tot si aprofitem la veda per a fer exercici i sortir a caminar un parell d’hores.
Ahir, per cert, vaig anar sol a caminar, per Igualada, i vaig fer altres 8 km. Al final, vaig arribar a casa tan trinxat de peus com ahir. Demà tornaré a provar, a veure què passa.

20200513_060140651_iOS

PS

Avui he tornat a sortir amb el meu amic home del temps aficionat i hem anat pel Camí de les Vinyes i hem fet 9 km. Els peus han aguantat més bé que altres dies, però al final em fan mal. El mal, a casa, em dura unes hores i les molèsties no acaben de desaparèixer del tot. Demà no hi haurà excursió, demà toca fisioterapeuta. Per cert que avui havíem de ser tres mosqueters però hi ha hagut una baixa d’última hora, també per un tema de peus.

Sembla una plaga, això!

20200513_062040977_iOS

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s