Confinament (50)

20190501_123232528_iOS

A 53 anys ha mort un conegut a qui apreciàvem i la tristesa ha enterbolit i entelat el record de Beltane.

A primera hora, la Paula s’ha posat en contacte amb nosaltres per a dir-nos-ho. Estava molt afectada perquè les filles de l’Amadeu han sigut alumnes seves a l’Acadèmia Dell’Arte i ella també el coneixia i sabia, com nosaltres, que era una bona persona.

Avui fa justament un any que érem participant de la celebració de Beltane. El viatge a Tintagel i Glastonbury va esdevenir una experiència iniciàtica impossible d’oblidar, una primera incursió en un món totalment nou i desconegut per a mi. No és estrany, per tant, que fent exercici al pati, alguna cosa, una flaire, em penso, hagi evocat el record d’aquells dies i desencadenat una cascada de sensacions.

Actualment, Beltane se celebra sempre el primer de maig, però antigament, gràcies a una atenta observació de l’entorn, els celtes coneixien el moment més adient per a canalitzar l’energia de la Terra (la mare Gaia) i potenciar la seva influència mitjançant rituals i celebracions. Així, la lluna plena, la floració de l’arç (arbre sagrat per ells) i altres canvis en l’entorn, marcaven l’inici de la celebració de Beltane.

A trenc d’alba, els druides pujaven als turons a veure sortir el sol i a percebre, amb els seus primers raigs, la nova vibració de l’època de l’any que començava. Als cims, encenien grans focs que purificaven i beneïen la comunitat. Beltane és sinònim de plenitud, maduresa, fertilitat, sensualitat, sexualitat, desig, creativitat… En la tradició celta, Bel és el déu del foc, i de la unió apassionada Bel i de Gaia neix tot el que existeix.

Els pobles de cultura celta conserven viu encara el ritual del ball del Pal de Maig, una part del qual és idèntica a la del nostre Arbre de Maig. S’escull un arbre i es talla, es desbrossa i s’engalana la part superior amb una corona de flors de la que penjaran cintes de colors. Els homes de verd (els éssers màgics que habiten el bosc) carreguen el pal a les espatlles i, entre càntics, acomboiats per la comunitat, el porten a un prat on el claven a terra. Homes i dones ballen al voltant agafats a les cintes i teixeixen un tapís sobre l’escorça del pal. La dansa acaba quan l’arbre roman totalment cobert per un patró de colors que representa una matriu potenciadora dels desitjos dels participants. Aleshores, la corona de flors llisca tronc avall simbolitzant la integració dels pols oposats, masculí i femení, necessària per a la fecundació i la vida.

També es fa un gran foc, com feien els druides, per sobre del qual salta qui vol rebre benediccions. Segons la tradició celta, en aquesta nit màgica, el vel que separa els dos mons s’esvaneix i el món dels morts és més a prop.

Participar d’aquelles celebracions va deixar una empremta indeleble gravada en el meu cor i en el meu record imatges que no oblidaré. I aquells dies vaig ser molt feliç, com em penso que ho vam ser tots els qui hi vam participar. Una casualitat subtil en forma de flaire ha volgut que comencés el dia revivint aquella experiència. Però en els dies que vivim el vel que separa la vida i la mort és desnerit com en la nit màgica de Beltane, tot i que en un sentit ben diferent.

L’Amadeu era una bona persona. Tothom l’apreciava.

Descansi en pau!

Una resposta a “Confinament (50)

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s