Confinament (47)

La conquesta de l'aire

Falten dos dies per un club de lectura que no serà i just avui he aconseguit acabar “La conquista del aire”. Em ratifico en tot el que he dit anteriorment, que, resumint és que la Belén Gopegui escriu molt bé (ho dic sense cap mena de sarcasme), però la seva novel·la no m’ha agradat gens.

No sé, no he pogut deduir-ho de la lectura, a quin aire es refereix la conquesta que dóna títol al llibre. L’aire és la mescla de gasos que compon l’atmosfera. L’aire es mou per causes naturals i diem que fa aire, si l’aire es desplaça a poca velocitat. Quan l’aire es mou amb més violència, diem que fa vent.

Avui no ha fet aire, ha fet vent. I el vent que ha fet avui s’ha dut finalment els núvols que a primera hora persistien. Eren com cabretes que creuaven el cel, que han desaparegut de mica en mica de la nostra vista. Deuen haver marxat a tancar-se a algun corral i han deixat el pas franc al sol, que ja ha lluït esplèndid tot el dia i hem pogut tornar a les terrasses, a respirar l’aire pur d’aquests dies de descontaminació. Sort del vent que bufava, que ens ha refrescat, perquè per culpa seva, que era prou fort, al mateix temps no convenia desplegar els tendals, no fos cas que volessin, i el sol ens hauria torrat el senderi.

Sol és vida, com “lo riu”. I alegria, que un dia solejat convida a ser gaudit a l’aire lliure. El vent, per contra, no és ben acollit entre nosaltres. Tot i que de vegades ens convé que bufi perquè ens deslliuri de la pluja, com avui, o perquè ens escombri la brutícia que emetem a l’atmosfera, el vent acostuma a molestar-nos. Aquest matí, per posar un exemple, hauria acabat la novel·la a la terrassa prenent un bany de sol, però llegir un llibre (físic) amb el vent que feia em resulta molt incòmode i he acabat a dins del pis.

Finalment, en desgreuge de Belen Gopegui he de dir que en cap cas voldria perjudicar-la amb les opinions que aboco en el meu diari (com si el que jo penso pogués desprestigiar a algú!), i que el seu llibre està atapeït de frases que he trobat genials, molt ben trobades. Però que penso que no és realista posar-les en boca de persones normals, com representa que són els seus personatges, per més cultivats que siguin, que ho són. Són més pròpies d’un pensador profund, com ho deu ser ella.

Entre les pàgines llegides avui, he trobat una que s’escau molt a la situació pandèmica que vivim.

«Ainhoa iba a decirle que estar vivo era ser vulnerable, que sólo los muertos no lo eran.»

2 respostes a “Confinament (47)

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s