Confinament (46)

Cel nuvolat

Diu el Ramon que aquesta setmana ha fet un curs molt complet de meteorologia i que els n’han parlat dels núvols i de com distingir-los, que n’hi ha de moltes menes. Jo no hi entenc, però penso que els núvols que ens cobreixen avui són com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar. Han caigut quatre gotes quan jo caminava salvant obstacles al pati.

Abans d’escriure-la, m’he documentat expressament entorn de l’expressió que es refereix al gos de l’hortolà. Jo coneixia la versió castellana, però no estava segur que la traducció literal fos l’equivalent correcte. Resulta que ho és, i que té diverses variants, a més. M’ha cridat especialment l’atenció la que diu: Com el gos capat, que ni pot fer ni vol deixar.

Bé, doncs així eren els núvols d’aquest matí, que ni feien ni deixaven fer, però provocaven una forta sensació de melangia. La Carme tenia raó, jo estava malenconiós i jo atribueixo la tristesa que m’embargava al cel de color del plom que ens presidia i a la llum grisa amb què ens enllumenava. No li trobo altra explicació, altre motiu si no és que la meva sensibilitat a la tèrbola llum que difuminen uns núvols gasius, té a veure amb la meva aversió a la incoherència.

Incoherència és que un vicepresident demani disciplina i no en sigui exemple, presentant-se a comprar al supermercat sense aquells elements que el seu govern proclama com a necessaris per a la protecció individual contra una pandèmia. O que l’alcaldessa de la segona ciutat del país faci una compareixença pública en mig d’una plaça de la ciutat en les mateixes imprudents condicions.

Després hi ha la qüestió de la indisciplina ciutadana. La d’alguns adults d’aquest país, que frivolitzen amb la importància del drama que vivim com a societat, que és un drama encara que no ens hagi tocat de prop com a individus. La irresponsabilitat de la gent, la falta d’empatia, l’absència de la solidaritat més elemental, em treuen de polleguera. És, com tantes altres coses, una qüestió d’educació i de cultura, matèries aquestes que no semblen prioritàries ni per l’estat que ens administra ni per bona part de la població administrada. Haver de renunciar a creure que les persones podem fer que el món canviï, també és causa de tristesa.

Els núvols ja no han fet res més en tot el matí, fins a primera hora de la tarda, quan ha plogut una mica més, molt poca cosa. Després, ha sortit el sol una estona. I entre això i que m’he distret ajudant a l’Anna amb un problema de feina que no li puc resoldre però sí que li puc fer més passador, el meu estat d’ànim ha anat canviant i m’he trobat més animat.

De matinada ha tornat a ploure, però aleshores jo ja dormia.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s