Confinament (43)

The happy prince 2

La classe virtual de francès que he rebut avui, ha introduït una mica de novetat en la meva rutinària vida. La Judith, la professora, ja ens havia suggerit aquest procediment d’estudi de bon principi, però tant la Carme, l’altra alumna, com jo vam refusar la idea perquè ens semblava que ja teníem prou problemes amb el francès en directe per a interposar-hi la tecnologia. A més, optimistes que som, ens pensàvem que això seria cosa de quinze dies. Així que, aquestes setmanes de confinament ja passades, la Carme i jo ens havíem limitat a fer els deures que la Judith ens posava, amb el suport, això sí, de la informàtica i dels núvols. Però finalment s’ha acabat imposant el bon criteri, perquè les coses no podien continuar pel camí que portaven, i havíem de veure’ns les cares i parlar francès petés qui petés. Així ho hem fet avui, i ha resultat molt divertit i hem fet molta més via que no ens pensàvem.

***

Acabada la classe i els deures que he fet a continuació, m’he descarregat en préstec la versió electrònica dels «Contes complets» d’Oscar Wilde. No sé si existeix una traducció al català, però a l’aplicació de lectura de les Biblioteques de la Diputació, només era disponible en castellà. La pel·lícula a què em referia ahir, que, també es pot llogar a l’eBiblio, originalment es titula «El Príncep Feliç», com el relat que encapçala el recull. Al film veiem com Wilde explica fragments d’aquesta història a dos noiets que li demanen que ho faci, dos brivalls que, de vegades, li reclamen que la continuï fins i tot com a compensació per algun favor que li han fet.

Ja fa un temps que m’interessen més les narracions curtes que les llargues. Considero, com diu la dita catalana, que al pot petit hi ha la bona confitura, que per explicar l’essencial d’una història no cal enredar-se a omplir pàgines i més pàgines amb detalls que sovint no aporten res al relat.

Pel que fa a «La conquista del aire», no vull abandonar-la per si mai acabem celebrant el club de lectura en què hauríem de debatre-la. No participar-hi em semblaria una falta de respecte a la resta de companys i he adquirit amb mi mateix el compromís d’enllestir-la d’una vegada, per ficar-me després de ple en les narracions de Wilde. Les he de tornar el 15 de maig, a tot estirar.

***

En acabat, he sortit a la terrassa a llegir una estona, com sempre a l’empara del tendal, que només em faltaria que insolar-me, que sóc de pell fina, jo. Avui sí que hem tingut més estones de sol i ja sembla que ha passat definitivament la pertorbació meteorològica. També he reflexionat, a la terrassa estant, que falta em feia. Aquests últims dies he estat una mica capficat. Volia escriure tant sí com no i m’oblidava d’altres coses. Avui he volgut canviar aquesta dinàmica perquè he conclòs que en una jornada de confinament hi ha d’haver temps per a tot, per a l’obligació i per la devoció, en aquest ordre, com deia la meva àvia.

I, en acabat, he pres la decisió de canviar el rumb perquè, a més, he constatat que no sóc una dona, que no puc fer dues coses alhora, tot i que sovint m’agradaria. I que tampoc no sóc ubic, que és aquell qui té ubiqüitat, com ara Jesucrist o Déu, que no hi entenc de teologia. Jo, que no puc ser a més d’un lloc a la vegada, molt menys puc ser a tot arreu, de manera que si estudio francès, no llegeixo una novel·la. I si llegeixo una novel·la a la terrassa, no puc ser a l’escriptori teclejant paraules a l’ordinador com un boig.

Què hi farem?

3 respostes a “Confinament (43)

  1. Avui també has canviat el registre, trobava a faltar aquests potipotis lliures de cohesió, són molt frescos!

    I tant que pots estar en dos llocs a l’hora, fins i tot en més. Espera que avancem un xic amb la mecànica quàntica i ja veuràs 🙂

    Liked by 1 person

    1. Sí, conec la teoria.
      I també, penso, la pràctica. Perquè, els somnis en què vivim situacions en llocs on aparentment no has estat mai que veus i vius amb molt luxe de detalls, com si hi haguessis estat tota la vida, crec que formen part d’això. Els somnis són somnis, però sovint reflecteixen la nostra realitat de manera inexplicable. Perquè no haurien d’existir aquestes realitats desconegudes que ens apareixen en somnis tot sovint?
      I no m’espanta acceptar la possibilitat com a certa. El que ens fa falta és la consciència que som diversos per a acceptar les nostres múltiples versions.
      Ara només som tenim consciència d’una de les nostres vides.
      Tu també has canviat el registre i el to. Avui parles com més distès i això és bo. Deixa’t portar i escriu sobre el que et roti pel cap. La informàtica i la música te les vaig proposar perquè en tractar-se de matèries que domines, t’havien de facilitar l’arrencada, però ara que has tornat a engegar, en fi, escriu del que et vingui de gust.

      Liked by 1 person

      1. El món quàntic s’hem fa incomprensible, i té tants fronts que ni sé per on començar. De moment la ciència ha aconseguit tenir un àtom en dos llocs al mateix espai de temps.
        No descarto res, per a començar ni tan sols sabem definir que és la realitat. La nostra experiència és limitada i subjectiva, potser per això estiguem en un calaix sense ser capaços de sortir-ne.
        Respecte al somnis crec que són vacil·lades de la nostra ment, tampoc descarto que formin part d’aquest tot invisible.

        Estava molt cremat (i segueixo), vas aconseguir activar-me. Em vaig imposar quatre blocs per atacar la meua ràbia. De mica en mica vaig recuperant la normalitat en aquests quefers blocaires i t’agraeixo molt aquell clatellot d’atenció.
        Ni idea del que escriuré demà, però tots dos sabem que musica hi haurà 🙂

        Una abraçada amic

        Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s