Confinament (42)

The Happy Prince

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada.

De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom.

Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni roses. Però no diré que ha sigut un Sant Jordi estrany, ni confinat ni res de semblant perquè això ja ho ha dit tothom. I és veritat, tanmateix, però no vull repetir-me per les connotacions negatives que té. Al cap i a la fi tots ens hem espavilat, d’una manera o altra, perquè la data no ens passés per alt. I, no obstant això, més enllà de la data, jo penso que el vertaderament important és que estiguem bons i que ens puguem felicitar. Per estar bons i per Sant Jordi. I que, si seguim fent bondat, tot això s’acabarà i ho podrem celebrar com cal, el juliol o quan sigui. Tant fa, que la festa només la farem si som vius i podem llegir i regalar-nos roses i dir-nos que ens estimem.

Ja que parlem de llibres i de literatura, aquests dies he vist “The happy prince”, una pel·lícula de factura britànica de 2019 que narra els últims anys de la vida d’Oscar Wilde. M’ha agradat molt i la recomano a tothom, però en particular als amants de la lletra impresa. Dirigida i interpretada genialment, a parer meu, en el paper principal per Rupert Everett, compta també amb Colin Firth i Emily Watson, entre altres grans intèrprets, encarnant personatges més secundaris.

Els dies continuen passant, és clar!, i ara ja sovint oblido que estic confinat. He interioritzat la nova situació de manera que, si no fos perquè tinc l’Anna a casa treballant, per les notícies de les nou, i perquè de tant en tant he de tapar-me la cara i les mans per sortir a fer la compra de quatre o cinc dies… Si no fos perquè fa més d’un mes que no puc anar a la muntanya amb els amics… ja no pensaria en les raons per les quals estic confinat.

S’esgoten les paraules que descriuen la situació. S’acaben les maneres d’explicar el que sentim. Ja fa dies que ens repetim i no suporto la repetició. Sembla un contrasentit, perquè, per altra banda, sóc dependent de certes rutines. Però estic saturat d’informació que no busco, repetida una i mil vegades i per això, perquè tot plegat no m’afecti, de tant en tant em recullo en el meu palau mental. Tanco els ulls i imagino que col·loco pausadament les peces d’un l’iglú. És la meva cúpula de protecció. I després, dins de l’iglú, uneixo índexs i polzes, i deixo inertes les mans sobre els genolls, les cames recollides, plegades com un buda. I respiro, respiro profundament mentre entono un mantra en silenci.

Om!

5 respostes a “Confinament (42)

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s