Confinament (38)

20200419_104129981_iOS

És diumenge i plou, però no és a traïció. Es tracta d’una pluja anunciada que durarà diversos dies. Ja que estem confinats, que faci sol i faci bo anima i ens permet prendre l’aire a balcons i terrasses. Però no ens queixarem, ara, de la pluja, que se suposa que ens agrada la natura i que creiem que aquesta experiència ens farà més forts i més adaptables.

He acabat fatigat escrivint els tres episodis de la Lucia Bella. Això d’escriure de cop al bot, cansa. “De cop al bot” és una expressió que feia servir en Puyal en les retransmissions dels partits del Barça, que vindria a voler dir “sense pensar-s’ho”, “tal com ve (la pilota)” o “tal com raja (la inspiració)”.

A més a més, un cop els he posat al paper (virtual de la pantalla de l’ordinador), els personatges cobren vida pròpia i em porten per camins que no sempre són els que jo anava preveient. Controlar a la penya, encara que sigui escassa com en aquest cas, és fotut.

Alguns dels lectors habituals em preguntaven si estava escrivint una novel·la. D’altres em diuen que per què no ho faig. I jo els he respost que no i que no m’ho plantejo perquè considero que no tinc prou talent ni imaginació per a fer-ho. Però els estic molt agraït a tots, sobretot, per la seva fidelitat, i també pels ànims que el seu interès m’infon.

L’experiència d’escriure sense un guió, ni uns personatges, ni una estructura prèviament definits ha estat un repte que sorgia de les últimes frases de l’entrada prèvia, aquelles que deien que «jo penso que els personatges d’una novel·la entretinguda no han d’estar sotmesos a marcatges gaire ferris, que per això ja tenim Messi. Han de ser més lliures, més imperfectes, no tan ben explicats, amb incoherències fins i tot, perquè quan una novel·la, una acció, una narració enganxa al lector és per altres motius i a l’autor se li perdona qualsevol incongruència».

I ara, els qui em llegiu habitualment, no penseu que m’han pujat els fums al cap, no. Conec les meves limitacions i mai no pensaré que el que escric tingui gran valor literari, però em calia fer l’experiment de demostrar que a altres els passa el que em passa a mi, i la reacció al primer capítol de la sèrie, la resposta que heu donat a la pregunta “Continuarà?” amb què acabava, em demostren que una narració pot interessar al lector sense ser una obra cimera de la literatura universal. I que no cal enredar-se en més detalls i explicacions circumstancials que els estrictament necessaris perquè el lector –que és intel·ligent- pugui fer-se una composició de lloc posant-hi imaginació. Res més.

I ara vaig a estudiar francès, que amb tanta activitat, tinc oblidats els deures.

Au revoir, mes amis!

PP: (Aquí vol dir post post, no el que us penseu).

He relligat les tres últimes entrades del blog en un sol relat, que és el que constitueixen. L’he titulat “L’aparició de Lucia” i l’he fixat en primer lloc a la part superior del blog perquè sigui ben accessible i es pugui llegir, si es vol, tot seguit, d’una tirada. Són a penes 15 minuts de lectura.

Una resposta a “Confinament (38)

  1. Tens mà per escriure. A mi m’agrada molt llegir-te. Quan tens a bé regalar-nos una sorpresa, doncs s’agraeix.

    És cert que els camins de l’escriptura ens porten a paisatges que en principi ni havíem somiat, em passa a mi i només escric de bajanades quotidianes, puc imaginar el que dius de controlar als personatges.

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s