Confinament (28)

20200406_113256865_iOS

Ahir era el quart dijous que no sortíem a caminar. Potser per això els companys eren més presents que mai mentre feia exercici al pati. Potser per això ja m’enyorava de no matinejar tant i ahir començava abans a fer tombs. I segur que era per començar abans que caminant veia el sol com avançava fins a esclafar els seus primers raigs contra la façana de ponent de la plaça del Gasogen.

Mentre voltava sota l’esguard impassible de la xemeneia, enyorava camins que he petjat, i, torturat per l’aïllament, delirava roques on només hi ha butaques, arbres abatuts pel llamp que no són més que escombres caigudes. I imaginava que, al final d’una costa de quatre graons, coronava un cim. I així, un cop i un altre.

Una mica més tard vaig saber que el caminador que estava més malament, continua a l’UCI, sedat des de fa molts dies, però millorant de mica en mica. Ja no té febre.

Ahir era Dijous Sant, últim dia feiner preludi de les vacances de Pasqua. La salut de Boris Johnson millora i ja ha sortit de la unitat de cures intensives on era tancat, però continua vigilat de prop per sanitaris que parlen anglès. També parlen anglès (i altres molts diversos idiomes) els més de 400.000 infectats pel virus que ja sumen els Estats Units d’Amèrica. La nació més poderosa del món (diuen ells), ja acumula més de 13.000 morts a causa de la pandèmia.

Mentrestant, a Espanya, la gent ahir ja feia cua dins del cotxe a carreteres i autopistes per a marxar de vacances. A jutjar per les imatges vistes, els embussos ocasionats per l’èxode massiu eren particularment lamentables a les sortides de la capital del regne, però també n’hi havia a altres llocs. Aquí, a casa nostra, el President s’ha posat fort i ha ordenat fermesa als Mossos i les policies locals per tal d’evitar els desplaçaments pel territori que no estiguin justificats per raons relacionades amb l’emergència que vivim. És molt patètic que ens hagin d’amenaçar per aconseguir que ens estem quiets. Ni que fóssim criatures! Que no dura prou aquest tancament que volem provocar que ens l’hagin d’allargar? Que no ens ha ocasionat ja prou morts i prou dolor aquesta pandèmia, que hem de posar en perill la recuperació que s’albira?

A hores d’ara l’Anna ja té festa fins dilluns. Sí, fins dilluns només, perquè encara que dimarts és el Sant Crist, que a Igualada és festiu, ella treballa en una empresa de fora de la capital de la comarca. Justament ha estat treballant des de casa perquè no podia sortir del perímetre de confinament. De manera que ara tenim quatre dies de festa i encara no hem decidit què farem.

És difícil relaxar-se més del que ja ho estem, jo particularment. Com és natural, ella tampoc està estressada. Encara que treballa al matí, aquest règim de vida és propi d’un convent de clausura. Cada dia ens costa més dormir tota la nit d’una tirada. Per molt que vulguem cansar-nos fent exercici d’estar per casa, no ens cansem com ens cansàvem abans de l’arribada de la Covid-19 i, per tant, tampoc no dormim com dormíem.

Conscient que no puc oferir-li res que aporti emocions a les nostres vides, però amb la intenció de canviar de perspectiva, he baixat al traster i he recuperat el para-sol. He ficat banyadors i biquinis, tovalloles, crema protectora i dos llibres dins d’una bossa. M’he posat el barret de palla i les ulleres de sol, i, bossa en mà i para-sol en rest, li he allargat a l’Anna una pamela i li he proposat de baixar a passar la Pasqua a la caseta del pati.

Pot passar per segona residència i hi podem anar sense infringir les normes.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s