Confinament (26)

20200213_071723006_iOS

Les jornades passen i s’acumulen: ja són vint-i-set dies de confinament. Sembla com si les idees comencessin a escassejar i els ànims a defallir.

Tot just ahir s’aixecaven les restriccions més fortes, aquelles que afectaven exclusivament a la part de la Conca d’Òdena dins de la qual ens trobem i ja comença a notar-se en l’ambient. Sembla que corren més cotxes pel carrer, i llegeixo a les xarxes que la policia local continua fent controls demanant a la gent les raons dels seus desplaçaments. És normal, perquè, de fet, res no ha canviat. Seguim confinats a les nostres cases i només podem sortir per anar a comprar provisions o medicaments, per anar al metge si així ens ho han recomanat els serveis de teleassistència, i per a passejar el gos.

La resta ens és prohibida i el trànsit hauria de reduir-se al que originen els serveis considerats essencials. És fàcil d’entendre, com és fàcil comprendre que la gent estigui neguitosa i vulgui sortir de casa. Però encara ens cal una mica més de paciència, una mica més de disciplina per a fer cas del que ens diuen els qui hi entenen d’això. Ens cal assegurar-nos que quan abandonem la reclusió ho farem amb les màximes garanties possibles. No ens podem arriscar a recular, perquè sovint les recaigudes són pitjors que les malalties.

És per això que no tinc clar que el calendari de sortida del confinament que proposa el Gobierno de España sigui el més adient, sense haver sotmès abans a la població a exàmens massius que descartin contagis posteriors. Però en qualsevol cas, des d’aquí vull recordar que encara no és vigent el relaxament d’algunes mesures que s’albira en ell. Així que #JoEmQuedoACasa.

Ser tres a casa després de tres llargues setmanes requereix readaptar alguns hàbits, però ja no ve d’aquí. Aquests dies penso sovint que hem nascut per a adaptar-nos contínuament als canvis o, dit més planerament, per a canviar contínuament.

La Paula, amb qui hem parlat per videoconferència, ha planejat la seva tornada a casa per a després de la Pasqua. És una sàvia mesura. Si tot segueix com preveu el Gobierno, ja s’haurà rebaixat el nivell d’alarma i podrà venir al domicili que consta en el seu DNI, després de més d’un mes de ser fora. Li sabrà greu deixar lluny el seu xicot i no veure’l durant un període indefinit, a priori, com li sap greu que faci tants dies que és hoste dels seus pares. Però diu que ens enyora i que ja fa dies que té ganes de veure’ns.

Ha canviat molt, la Paula i, sense gairebé adonar-nos-en, la nena de sis anys que vaig conèixer s’ha convertit en una dona alegre, vital, equilibrada i madura que pondera totes les possibilitats abans de prendre decisions. N’estem molt orgullosos.

Ahir va fer un dia lleig, i no sé si la seva grisor va influir en la menor interacció que es notava entre amics, familiars i coneguts. Vull creure que els ànims no defalleixen, encara que també seria comprensible. En un captiveri com aquest és normal que hi hagi dies de tota mena.

El resum de l’estat de salut dels companys caminadors és que aquell qui estava més malament es recupera a poc a poc. La resta, si no els han donat d’alta encara, estan més bé.

Jo, per la meva banda estic bé de salut i, més animat o menys, procuro mantenir la disciplina. Les rutines sempre m’han ajudat i, diuen els experts, que en aquestes circumstàncies són més necessàries que mai per a sentir-se fort mentalment. Així que, sense rigideses, intento respectar els meus horaris i estar ocupat tot el dia.

Ja es veu que estem com ahir, i com abans-d’ahir i l’altre. Però no estem pitjor, sinó millor, perquè acumulem un dia més i ja queda un dia menys.

3 respostes a “Confinament (26)

  1. Molt bon dia Ricard, vaig llegin els teus comentaris, i sobre lo que dius de gravar el que camines, i que uu vas fer amb el Wikiloc,i que et va sortir un xurro, et dic que probis de fer-ho amn una App que es diu Fit, pot ser la coneixes, quina sort que tens de tenir un pati per sortir a fora i fer caminades, yo al pis m’he fet un circuit de 12o pasos, i procuro fer cada dia 4 kms, el podria fer mes llarg, pasant per el menjador, peró allí hi está la Mª carme, que llegeix o mira la tele, i si li paso cada minut pel davant, potser emb fará fora a cops d’escombra. Veig que al teu blog hi ha el Ramón Muntané que hi pose fotos que ha fet. Be Ricard, desitjem que seguiu be de salut i ens veiem ben aviat, si la Autoridad lo permite.

    M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s