Confinament (12)

25 de març

Comença una nova jornada que no sembla que hagi de ser millor que la d’ahir. Ahir s’obrien clarianes, almenys a estones, però el cel d’avui és totalment gris i, tal com pinta, no sembla que hagi d’escampar. Serà un dia trist.

Jo tinc la impressió que ahir tots estàvem pansits. I penso que el factor climatològic hi té a veure, però que no és l’únic, perquè també crec que la durada de la reclusió comença a fer efecte en el nostre ànim, que està soscavant les nostres reserves d’energia i la nostra capacitat de resistència.

Durant el confinament, les úniques informacions que tenim dels altres ens arriben a través dels enginyis que la tecnologia actual ha posat al nostre abast. Ja sigui a través del telèfon, ja de l’ordinador, podem parlar amb la gent que ens és pròxima i fins la podem veure, però és una relació freda i distant a la qual no estem acostumats. I hauríem d’estar contents de poder fer-ho, encara que sigui d’aquesta manera, perquè si imaginéssim una crisi com aquesta fa cinquanta anys, sense anar més lluny, hauríem d’estar d’acord a dir que seria molt més dura de passar, sense els avenços tecnològics als quals ja estem acostumats. I molt més mortal també.

Així que hem d’aixecar aquests ànims, que ahir estàvem tots una mica moixos. I ho dic perquè tinc la sensació que davallen les contribucions que fem a les xarxes socials, i les reaccions i el que compartim.

L’Anna està treballant des de les 8 del matí. Li acaben de dir que a Rofes estan caient volves de neu. Aquí ja plou, quatre gotes, de moment. Aquesta setmana li han canviat l’horari i, a partir d’ara i mentre duri aquesta situació extraordinària, farà jornada contínua fins a les 3 de la tarda. Ella està encantada; és normal, perquè això li allibera tota la tarda. I si ella està contenta, jo també ho estic. Però aquest canvi provoca una alteració dels hàbits a què estic acostumat, perquè endarrereix l’hora de dinar, allarga el matí i escurça la tarda. Hauré de tornar a programar-me; sóc molt de rutines, jo. Però no és problema perquè també sóc molt adaptable, en el sentit que sóc capaç de generar amb facilitat hàbits que s’adapten als requeriments de cada situació i em faciliten la vida. Les rutines m’ajuden a optimitzar el temps, a reservar-me’n tant com puc a fer allò que més m’agrada.

I, parlant d’hàbits i rutines, ahir pensava també que hauré d’incorporar l’exercici físic a les meves activitats diàries. El pes el vaig mantenint a ratlla, de moment. Però tinc la sensació que qualsevol dia em quedaré clavat, sense poder moure’m. I, a més, quan tot això passarà, que ens en sortirem, quan reprenguem les caminades regulars, les primeres poden ser una tortura si no mantinc una mica el to.

Havia pensat començar avui, fent voltes al pati i pujant i baixant els graons que hi menen des de la terrassa, però plou.

Quina mala sort!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s