Confinament (9)

22 de març

No puc dir que Pedro Sánchez em decebés en la seva compareixença perquè, senzillament, no hi confio. No m’he amagat mai de dir que em cau fatal i no ho faré ara. El trobo altiu, arrogant, cregut… hipòcrita. És ben plantat, però amaga la seva intransigència amb les vanes promeses de diàleg que fa, amb veu mel·líflua i gesticulació calculada. Cal no oblidar que aquesta intransigència de què parlo és la mateixa que va dinamitar en primera instància l’entesa amb els seus actuals socis de govern, abocant al país a noves eleccions.

Des de l’1 d’octubre que la política espanyola m’interessa entre poc i gens i no la segueixo més que en allò que afecta Catalunya. Emocionalment, des d’aleshores he desconnectat dels nostres veïns de l’oest. No miro les seves cadenes de televisió, no sento les seves emissores de ràdio i no he tornat a posar els peus en territori espanyol perquè m’importa un rave el que facin. Però ahir, en mig d’aquesta crisi sanitària global, vistos els despropòsits comesos fins ara pel personatge en qüestió que tant ens estan afectant els catalans, donat que TV3 transmetia en directe des de la Moncloa, vaig seguir el discurs.

No esperava res de nou, però en sentir-lo, al principi, que deia que altres països que havien començat a actuar de manera similar a l’espanyola, sorpresos per l’evolució del coronavirus, s’havien vist obligats a canviar d’estratègia i a prendre mesures dràstiques a les quals inicialment es resistien, vaig voler creure que potser també ell s’ho havia repensat i que rectificaria i decidiria, finalment, el confinament de Madrid i el de Catalunya.

Vana esperança. Va fer un parlament llarguíssim carregat de dades, felicitacions, medalles, autobombo i propaganda, en la línia d’un míting electoral, quan el que la gent esperava ahir era un missatge clar i orientador, esclaridor de la situació real que està vivint el país. Ni un bri d’autocrítica, ni una escletxa que permeti esperar una rectificació. Un desastre. Si els fars dels espanyols han de ser el rei i el president del seu govern, estan ben aviats.

La pena és que les decisions que es prenen a Madrid ens afecten molt. I en aquest context, aquests dies de confinament, que també ho són d’introspecció i de reflexió, veient com actua el govern espanyol, em cou molt recordar que els qui governen el país de l’espardenya i la pandereta ho fan perquè una part de l’independentisme els ho ha facilitat.

Fora d’això, no hi ha novetats significatives en el nostre confinament. Ahir era dissabte i l’Anna i jo vam fer dissabte. L’Anna, a més, va desinfectar el vestíbul de la finca, botoneres, passamans i agafadors inclosos. Una feinada que ningú li agrairà. En reconeixement, en deixo constància.

Avui és diumenge, així que deu tocar fer diumenge, que no sé si existeix, però jo assimilo a arrossegar-se pel pis i fer el gandul.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s