Confinament (8)

21 de març

Fidel a la seva cita dels últims dies, l’enrampada m’ha despertat a dos quarts de sis del matí. Deu ser una de les conseqüències de la inactivitat. Si més no, així ho penso, ja que mai havia tingut rampes a les cames tan freqüents i regulars com aquesta setmana. M’he llevat, és clar, per a ajudar amb el moviment a què passés més aviat. I he anat al bany, i he fet un riu, però m’he tornat a ficar al llit, perquè avui és dissabte i dissabte no es matina, he pensat. Contràriament al que em passa normalment, m’he tornat a abaltir i he descansat dues hores més. Al·leluia, avui la polsera intel·ligent no ha tingut excuses per a rondinar-me.

Les coses es posen lletges. Més enllà que els responsables de gestionar la crisi aquí i allà diuen que l’episodi encara no ha arribat al seu pitjor moment, aquella porció de realitat a què tenim accés comença a mostrar-nos la seva cruesa: ja tenim afectats pròxims en diversos estats. Familiars, amics i coneguts han començat a engrossir les llistes dels qui tenen símptomes i han donat positiu en les proves que determinen si s’està infectat per Covid 19 o no. Es troben en diversos estats de consideració, però cap de greu, sortosament.

Mentrestant, nosaltres seguim confinats a casa. Surto el mínim imprescindible, com ens recomanen que fem, i amb les màximes precaucions, amb mascara i guants de làtex. A casa estant, continuo amb les rutines que m’han de dur a aconseguir els objectius que em vaig proposar el primer dia. La lectura és la que més es resisteix. Al cap de molt poques pàgines, m’abalteixo i no sé si és degut a la calma que ens envolta, a aquest silenci que tot ho envaeix i ens pertorba, o a què l’autora es dedica en excés –pel meu gust- a fer una descripció psicoanalítica dels personatges i les seves reaccions. Ara, tot just, ha començat a animar-se l’acció. La traducció, molt acadèmica i distanciada de l’argot de lladres i serenos, no ajuda, però em penso que hi ha una mica de tot el que he dit i que, sobretot, com em diu la polsera intel·ligent, no dormo les hores que caldria.

Al “Successor designat”, se li acumulen els problemes. La sèrie és propagandística, una apologia de la nació i dels valors que els americans creuen posseir en exclusiva. I tanmateix, el president que els governa és d’una bondat i honestedat tant exquisides com improbables en algú que ha acceptat entrar en política. El successor designat és un enginyer i urbanista que es revolta contra les intrusions i manipulacions a què el sistema el vol sotmetre de vegades. No és un president electe, sinó un president designat per les circumstàncies que defensa la veritat i se’n surt. I aquí és on rau la propaganda.

I entre les moltes crisis que ha de superar, hi ha una molt virulenta epidèmia d’una grip d’origen aviari que comparen amb la grip espanyola de fa cent anys. I el que fa gràcia –o no fa gens de gràcia, segons es miri- és que la primera mesura que pren és la de confinar completament el comptat on hi ha el focus. Assessorat per especialistes, naturalment.

I la ponderació d’aquest president que sempre busca l’equilibri des de l’honestedat de fer el que més convé als ciutadans que representa, m’agrada i l’enyoro.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s